S'ACABA


*
Mont-ral, 24-9-10
*
S’acaben els dies de passeig pel bosc profund. No podem tornar a casa de Tarragona fins dilluns al matí, perquè per diumenge han anunciat una tremenda traca que s’acaba, diu el programa, amb efecte terratrèmol, i és just davant de les nostres finestres. Tinc tanta por que no sé on amagar-me, i trobo que cada dia ens tornem més bàrbars en les diversions sorolloses: força decibels impulsats per l’Ajuntament, que ens vol fer embogir a veure si la gent pacífica ens morim d’una vegada.

En aquest toll, brut de rebolcar-s’hi els senglars, s’hi reflecteixen els Motllats del fons: aquesta paret pètria, alta, ampla i plana per sobre, on la gent sovint es perd. A banda i banda del camí que hi arriba fins als peus, el bosc enfosquit per la densitat vegetal ara fa olor molla de molsa i pinassa, però encara no ha sortit cap bolet, ni bo ni dolent. Dies enrere hi va haver alguns pebrassos. Cal esperar l’efecte de la pluja. Però ja tinc ganes de tornar als quarters d’hivern.
*
Foto V. Roca

5 comentaris:

Alyebard ha dit...

Quina tranquil·litat que si respira.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Els esperits sensibles pateixen molt amb el soroll... per la qual cosa es dedueix que com més soroll més lluny estem de l'Esperit. Lamento com tu tanta barbàrie.

Arare ha dit...

També fa goig, tornar al refugi d'hivern, veritat?

quant a les traques, a mi també em fan molta por, els petads, no els hi veig el què, o, al menys, no els veig el què quan els tinc massa a prop.

No tens cap Mercè a prop?

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És evident que som persones amants del silenci, més que del soroll; malauradament, són moltes les persones que només es fan notar a base de rebombori.

Helena Bonals ha dit...

Que vinguin, els bolets! Per a mi la tardor té encara connotacions de felicitat, és quan retrobava les amistats a l'escola.