*
Mont-ral, 20-9-10
*
L’Arquebisbe de Tarragona fa a les pàgines de l’Avui unes declaracions sorprenents. La notícia es presenta en fragments i entre cometes, volent dir reproducció literal. Alguns paràgrafs els estalvio perquè corresponen a la doctrina de l’Església, que ell naturalment sustenta. Però diu el diari: “... fins i tot subratlla (l’arquebisbe) que els ciutadans han de considerar les autoritats civils “” els seus superiors com a representants de Déu””. (“Caudillo por la gracia de Dios”, ¿us sona?)
Ara resultarà que he de córrer a posar-me de genollons davant del meu Alcalde o del President de la Diputació i dir “Sí, bwana”, o amen, amen, a tot el que se’ls ocorri decidir. Això voldrien els polítics i els religiosos: ciutadans submisos i que es pleguessin a totes les seves exigències. D’aquesta actitud se’n diu idolatria i despotisme. O és que són uns santets que pixen aigua beneïda els mandataris de la Santa Seu i els polítics que aviat es presentaran a les eleccions... Ja han passat els temps de combregar amb rodes de molí.
¿Qui gosa assegurar que parla en nom de Déu? ¿Qui s’atreveix a atribuir-se la veu de Déu? A Déu ningú l’ha vist i no el coneix ningú, cosa admesa fins i tot per Tomàs d’Aquino en els seus últims dies. ¡Quines declaracions de supèrbia, els que s’investeixen ells mateixos com a representants de Déu!
*
Collage d’OX sobre una obra de Equipo Crónica en homenatge a Ramon Casas.
7 comentaris:
Justament quan fa uns dies l'Arquebisbe Pujol deia que teniem de desobeir les lleis civils si anaven contra les de Déu. A veure si es posen d'acord. Una abraçada: Joan Josep
quina poca feina no? o era poca vergonya? ara m'he perdut :(
Com deia Kant, Olga, no hem de consentir viure en una minoria d'edat moral i aquesta gent és el que voldria. Aprendre a pensar per nosaltres mateixos i a decidir sense tuteles, això és el desitjable i el camí de tot ésser humà cap a la llibertat individual i col·lectiva.
El Papa també s'ha lluit aquesta setmana amb les seves (sutils!) insinuacions sobre l'ateisme!
Aquest senyor també ens demana insubmissió davant de les lleis dels governs que ell considera contràries als dictats de déu. És lògic, acostumats com estan a fer el que els rota i a banda de les lleis que haurien de ser generals i sense excepcions.
La jerarquia es va acostumar malament quan tenia tot el poder, terrenal i celestial, o així ho pretenien.
Ara ho voldrien recuperar, però em sembla que ja no hi són a temps...
Fins i tot els creients som desobedients perquè ja no reconeixem cap més autoritat que no sigui la de la consciència.
Arribo tard i no tinc quelcom nou que afegri. Comparteixo les opinions de Clidice :) i les de la Teresa.
Publica un comentari a l'entrada