L'ALZINA I JO


*
Mont-ral. 3-9-10
*
Aquesta és la “nostra” alzina, la que ens guia des d’un un lloc concret del bosc. Alta, corpulenta, amb branques superiors rosegades per llamps i tempestes. M’hi abraço perquè m’encomani força. L’abraço per donar-n’hi jo, per dir-li que l’estimo, que m’acontenta que existeixi Espero que visqui molts anys més, que em sobrevisqui, ella, que és més a prop del cel i potser toca les estrelles.
*
Foto V. Roca

9 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Sempre s’ha dit que els arbres esponerosos i els punts alterosos i preeminents del territori —com Mont-ral, Montserrat o el Montsant—, encomanen força. Hi ha qui així ho creu i n’obté premi.

Israel Clarà ha dit...

Estimada Olga, m'agrada molt el teu petit esposori d'avui amb la terra, tel·lúrica com ets i arrelada en un món que, malgrat tot, estimes. Un petó!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Com a éssers vius que són, els arbres encomanen força.
La imatge de l'arbre és, en efecte, una de les més simbòliques de les noces de la terra amb el cel, del cel amb la terra. Tot i la seva bellesa des del punt de vista cultural, les columnes 'imiten' els arbres.

Clidice ha dit...

abraçar-los, tocar-los ... fas bé, transmeten benestar :)

Neus ha dit...

Els arbres ens transmeten energia sempre, una entrada molt positiva. Una abraçada energètica també de la meua part.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

A mi em van dir que abans d'abraçar-los els has de demanar permís. Jo ho faig, no fos cas que s'emprenyés amb mi alguna hamadríade.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Jo fa uns anys que m'agrada abraçar els arbres. Alguns em diuen que estic malament del cap. Altres que això bé dels pagans o de la Nova Era...Jo tinc la sensació que en aquells moments abraço al mon sencer. Una abraçada (i l'alzina també): Joan Josep

Arare ha dit...

Oh, Olga, quin bé de Déu d'alzina! transmet una mena de ... pau (o benestar, com diu la Clidice)

Empar ha dit...

Olga, tinc un amic sord que em va ensenyar a abraçar els arbres. Abans mai no ho havia fet i estic segura que en podríem aprendre a escoltar-los, com ell em diu que els sent. Una abraçada a tu!