RÈQUIEM PEL LLIBRE (CATALÀ)


*
Mont-ral, 15-9-10
*
Ahir em van donar la mala notícia que la històrica i important distribuïdora de llibres L’Arc de Berà ha fet fallida. I amb ella la meritòria llibreria Ona, seu del llibre en català. El concurs de creditors aplega importants editorials, grans i petites, que alhora es veuran obligades a esperar miracles o a desaparèixer del mapa. Representants dels editors van visitar el Conseller del ram qui, segons informacions prou fidedignes, s’ha desentès del cas. ¿El llibre? ¿El llibre en català? Au, va, homes i dones, a fer punyetes. No hi ha calerons, encara que sí que n’hi continua havent per a les despeses sumptuàries i electorals dels polítics.

Em respondreu que hi ha necessitats molt més urgents que escriure, editar, distribuir, vendre i llegir llibres, que és la cadena que ha de tenir en compte un escriptor quan s’hi posa. I tant, que sí: hi ha gent que passa gana i no té sostre. “Primum vivere, deinde filosofare”. Però havíem quedat que Catalunya era un poble culte. Just. Un poble culte que no llegeix, que deixa enfonsar la seva llengua i la literatura en general. Vivim en un autoengany, en una paradoxa i en una crisi que també ha tocat ara la cultura, parenta pobra que fa nosa a tothom i a qui val més, avui, cantar les absoltes.
*
Collage d’OX sobre pintura prerafaelita.

9 comentaris:

Júlia ha dit...

Hi ha molts elements preocupants en el món de la cultura i em sobta que quan més sembla desvetllar-se el sentiment independentista més llençols perdem a les bugades. Ho sento, no ho sabia, feia temps que ja ONA no era aquella llibreria on ho trobaves 'tot' però deunidó. Em sap greu.

Sandra D,Roig ha dit...

A la vida real, faig de comercial d'articles de papereria i material d'oficina.
I entenc el sentiment després que hi he estat tractant amb ells setmana a setmana.
S'està florint tot a les mans, i ningú fa res per evitar-ho.
Una amiga poetessa em va dir:
Benvinguda als invisibles, i te raò.

Israel Clarà ha dit...

Absoltes, exèquies i tristesa profunda per als editors, escriptors i poetes, als quals cada vegada obliguen a ser més uns supervivents. De tota manera, resistirem i continuarem lluitant contra els elements, om els mariners a alta mar.

Jesús M. Tibau ha dit...

una molt mala notícia, una més. però resistirem, creu-me

SM ha dit...

Tota una llàstima. Com diu el Jesús, n'han passat de dolentes i encara més que en passaran, però nosaltres continuarem

Francesc Mompó ha dit...

Mals temps per a la lírica i per a l'èpica. Al País Valencià han començat a caure premis dels ajuntaments. No es pot posar a la mateixa romana les despeses sumptuàries front a les culturals (i molt menys si són en català).
Salut i Terra

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La mala notícia m'ha arribat de bon matí i m'he quedat corglaçada.
Potser hem viscut un miratge, tots aquests anys? Moltes de les coses que passen m'ho fan creure.
És per aquesta raó que cal que el país sigui ell mateix, no dependent. Si la industria editorial s'hagués construït amb les nostres forces potser no s'hauria publicat tant, però més de forma racional, literatura de qualitat.
Tot i així, penso que ens en sortirem. Una bona solució és que aquests editors petits i no tan petits s'uneixin i facin una distribuïdora.

Olga Xirinacs ha dit...

Hi ha molt bons elements de reflexió en els vostres comentaris de gent interessada de ple per la cultura.

Sí que sobta, Júlia, la distància que fas notar entre independentisme i llençols perduts, però és que la política cultural no entra en les prioritats dels "mandataris" o manefles.

Sandra, si fas de comercial saps de què va tot, però les poetes (tret de les "icones" mantingudes artificialment, interessadament) ja fa temps que som invisibles.

Israel, tu ja ho pateixes en carn pròpia, però tants desenganys arriben a fer forat. La confiança ja fa temps que l'hem perduda.

Sí, Jesús, resistirem, ¿qui remei no ens toca? Però no és una "sortida digna".

A S.M., sí, sembla que siguin moltes les voluntats de continuar, però la realitat ens les desmenteix dolorosament.

Francesc, precisament els premis són gairebé l'únic camí per poder editar, si no és pagant les edicions de la butxaca (sense distribució). I si ara cauen...

Teresa, em penso que sí que hem viscut en una bombolla, com les immobiliàries però més petiteta. Ja érem petits sectors, petites editorials, feina per demanar un llibre i que el trobessin a les llibreries, presència nul·la als prestatges i encara menys als diaris, tret dels "amics dels amics".

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Un famós escriptor català proposà establir un dia per donar per finiquitat l'idioma català.
Deia que es podria organitzar una bona festa de rèquiem, fer uns discursos i tancar l'acte amb uns absoltes, ja en llatí.