US VÉNEN DE GUST?


*
Mont-ral, 14-9-10
*
“I quan el sol se’n va a la posta...” aboquem el cistell, triem, netegem i cuinem. A la brasa o fregits, segons la classe; jo, sense all, que desgracia el gust delicat de cada espècie: s’ha de poder classificar l’aroma i assaborir-la. En truita cargolada o plana. Trinxats i cuits amb herbes fines per farcir tota classe de verdures i gratinar-les al forn amb parmesà, amb sofregit o no. Fregits amb patates a quadradets i herbes. Al forn amb beixamel i patates planes. Amb ous remenats (deliciosos, sobretot si són bolets de tinta –blanquíssims i escassos-, fredolics, mocoses o ceps). En amanida si són ceps, xampinyons o espècies molt tendres. Com un bistec que omple la paella si són lepiotes proceres. Lepiotes cargolades amb altres bolets trinxats dins i subjectes amb escuradents o un bri d’herba lligada. Amb peix si són delicats. Amb tota mena de carns i aus, a bocins o sencers si són petits; lliguen amb panses, prunes i pinyons. En sopa, que de fredolics o ceps és deliciosa. Sopa o crema, també de xampinyons. Amb pèsols o qualsevol verdura, fregits. Amb pasta de tota mena, fantàstics. Terrina en motlle, quallats amb ous i nou moscada. En vinagre si són rovellons com botonets, que en diem de la punta Bic. I els que ens quedin, nets, un bull amb aigua, sal, oli i sajolida, i a congelar en pots de vidre; quan es fan servir es fregeixen o es fan a la cassola una mica més. La conserva en sal els canvia el gust, no queden tan saborosos. Bon profit. No digueu “que aprofiti”, que és calc dels veïns.
*
Foto V. Roca

10 comentaris:

Israel Clarà ha dit...

EScolta'm, Olga, el que no es pot fer és posar-nos el bolet als llavis d'aquesta manera, fer-nos venir dentetes i ganes de menjar-ne i després jalar-te'ls tu a Mont-ral... ¿Em convides a una bona cistella de bolets cuinats a l'estil Xirinacs?...

Arare ha dit...

La foto sembla un ram de flors, Olga, són preciosos!

que vagi de gust :)

Francesc Mompó ha dit...

Molt bon profit, Olga. Ja sé que ho discutírem una vegada, i que segurament tens traó, però a La vall d'Albaida (ara recremada) els diem pebrassos als de la foto.
Salut i Terra

Brian ha dit...

Fa 15 dies que ja he tastat els primers bolets de la temporada:) Uns lactarius delicios, uns lepiotes, i fins aqui arribo - els altres no en sé els noms, però la part de la familia nascuda aqui, si, i si em diuen endavant, pos, jo a seguir els ordens .... espero que tinguis/tinguim una bona temporada de "caça" de bolets:)

Alyebard ha dit...

M'has obert la gana. I en sento l'olor i tot, a boscúria i molsa, a humitat i fusta. Que bons.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Podríem dir que ens fas la guitza, quan ens mostres aquest bé de la natura, per bé que entenem que comparteixes amb nosaltres l'alegria de les vostres troballes.
Que us vagi molt de gust!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Mmmm, que bons... Bon profit!

Mireia ha dit...

quina gana que m'ha entrat!!

Drach ha dit...

Sense cap dubte, una de les coses que més m'agraden de Catalunya son tots aquests bolets que puc trobar al mercat quan arriva la tardor.(soc millor menjador que buscador). De xicotet a la Ribera del Xuquer, a les meues terres del sud,només coneixia fins i tot com a mot genèric l'esclata-sangs (lactarius sanguifluus). Mai hagués pogut somniar tota aquesta varietat luxosa i exuberant, que com totes les coses bones sempre es fan esperar una mica.
mmmmmmmmm, bonissims¡¡

bajoqueta ha dit...

Quina enveja! L'any passat no en vaig menjar i encara en tinc ganes :)