ESPLENDOR



*
Mont-ral, 6-9-10
*
No em puc resistir a mostrar de nou l’esplèndida maduresa de l’arç blanc, que domina superb el bosc amb la seva majestat i condició de capa reial. Amb raó va dir Jesús que ni Salomó en tota la seva glòria vestia com els lliris del camp. I qui diu lliris, diu aurons, arços i grèvols en aquesta època. A la primavera ja faré les comparacions corresponents.
*
Foto V. Roca

9 comentaris:

Israel Clarà ha dit...

Estimada Olga, precisament aquests dies que estem compartint molts poemes i idees, el teu ensenyament dels arbres, les plantes i les flors es reflecteix en els meus sonets. De vegades una mica massa, potser, i per això ja hi ets tu per frenar-me. Els deixebles, de vegades, tenim aquestes tendències, però els bons mestres com tu les apaivagueu sense castrar-nos ni fer-nos sentir frustrats. L'aprenentatge mai no s'acaba. Un petó ben fort i bona primavera per als teus ulls i el teu cor!

Arare ha dit...

És com una joia!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Al camp, cada temps té la seva lírica lligada a la natura. Afortunats els qui hi estem a prop.

Alyebard ha dit...

És imponent, però a l'Empordà d'aquest em diem arn negre, el arn blanc per a nosaltres és el que fa la flor blanca. Coses dels tocats per la Tramuntana. arn=arç

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Bellesa en estat pur, sense artifici!

Olga Xirinacs ha dit...

Estimat Alyebard: aquest arç precisament fa la flor blanca. Pensa que la fotografia ensenya el fruit madur. Així com la gavarrera és blanca o rosada i també té el fruit vermell. Els fruiters solen florir en color clar: recorda l'ametller.

Alyebard ha dit...

Les meves disculpes, tens raó! i quanta!, és el que passa quan no obres les imatges en tota la seva ESPLENDOR i penses que els fruits son flors. En veure el to vermellós m'he pensat que era un arç negre en comptes d'un de blanc.

Joan Josep Tamburini ha dit...

És important tenir els ulls, com tú els tens, capaços de veure aquestes coses. Una abraçada: Joan Josep

Arare ha dit...

L'Olga mira amb els ulls del cervell, que són els bons!

potser és per això que t'admiro tant, Olga! :)