LLOA ALS ESPÀRRECS I ALS OUS

*

Verd espàrrec, llança verda,/
una irrupció d’armament/
s’ha ensenyorit de la casa/
i l’hem rebut gentilment./
/
Oh noble espàrrec de marge,/
verda llum de primavera,/
quina vista més aguda,/
quin trescar per la drecera./
/
L’amic de La Fatarella,/
sense perdre bous ni esquella/
ha matinat per collir/
un manat d’esparreguera./
/
En competència ferotge/
amb els collidors en guerra,/
guanya qui té la mà llesta,/
sigui la dreta o l’esquerra./
/
Ja me’ls teniu ben armats,/
i sense por a les punxades,/
ni a les serps ni a les cagades,/
guanya qui la té més llarga,/
/
vull dir la mà, no altra cosa,/
no malpenseu, pecadors,/
perquè a aquell que és ben garrit,/
això ja se li suposa./
/
¡Quin bé de Déu, quin espàrrec!/
Si sembla aquell de Mahoma,/
que no es torça ni es doblega/
perquè diu que és fet de goma.!/

¡Quina truita que en farem!
amb ous també de Ma..., /
i si no són del profeta,/
bé poden ser ous de mona./
/
Perquè minyons i grandets,/
estem d’ous fins més amunt,/
no pas dels nostres polítics,/
que si en tenen són de fum,/
/
sinó d’ous de xocolata, /
ous del Madrit, ous del Barça,/
ous dels Simpsons, de l’Alonso,/
de l’Oreja, del Montilla/
/
els veus als aparadors,/
fets a les terres de l’Ebre/
ous amb llaç i amb lligacama,/
que té ous més d’una dama./
/
Truites d’espàrrecs frondoses,/
enrossides, amoroses/
i plenes d’inspiració./
Si ho trobeu exagerat,/
ja veieu fins on arriba/
la glòria d’un bon manat./
*
LO GAYTER DEL BALCÓ
*
*

*

Foto d'OX