EL CENTRE DELS MEUS SOMNIS


*

Fa cinquanta anys que somio sota d’aquesta capçalera. Tret d’alguns mesos d’estiu, per ser concreta. Altres hi han somiat abans que jo, i què no donaria per saber els seus somnis. La capçalera ve de la casa de Rubí, d’on era la iaia Lola, amb qui jo vivia. Es va fer portar el llit quan ens vam casar, i li vam haver de trobar mobles a joc, a la casa Pallerols, de Barcelona, especialitzada en moble d’època. El peu del llit, amb dues altes barres corbades i incrustacions de plata, és molt bell, però l’habitació no li dóna perspectiva.

Una vegada volia portar un diari de somnis, però el vaig aturar. Els meus somnis solen ser desastrosos, abans més que ara, però així i tot no n’hi ha cap d’agradable. Això que em canto suaus melodies interiors per adormir-me. El meu subconscient es desferma de nit i em fa anar per camins ingrats: aquesta meitat de la meva vida, les hores de somni, podrien ser belles i tindria mig cel a la terra. Seria demanar massa, i he de crear la bellesa de dia.

*
*
*
Fotografia d'OX.

7 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Segons sembla, els somnis serveixen per canalitzar els nostres neguits, igual que per evidenciar les il·lusions.
Somiem allò que ens agradaria, però també se’ns fan evidents els aspectes del viure que menys desitjaríem. I és a través dels somnis que conduïm els nostres desficis a una particular claveguera, en una operació involuntària que ens allibera.

poesiaula ha dit...

Benvolguda Olga,

Hi ha gent que fa el procés invers: bells somnis de nit, i vida de desperts plena de malsons...
Els processos del pensament realment són un misteri, només susceptible de ser parcialment desentrellat, ara per ara, a través de la llum que es desprèn de l'Art.

Salut!

Isabel


(Bonica la capçalera)

Teresa ha dit...

El món dels somnis és fascinant, tant si són bons com dolents, que això no ho sabem. El que és bo per a l'aranya és dolent per al mosquit que és atrapat a la seva xarxa i menjat sense contemplacions.
Els somnis ens donen una mica la dimensió que no tot allò que anomenem "realitat" es pot palpar.
L'hinduisme assegura que la vida és com un somni, com deia també Calderón de la Barca. La vida ens sembla més real perquè "pesa" més i té una durada més llarga en el temps. Però...

Agnès S. ha dit...

Uix...a mi m'agrada més descansar aprop de mobles sense personalitat, buids de recors,...encara que l'important es el matalàs. :-))))))

Aquesta capçalera, amb aquesta marqueteria és una obra d'art.

Clidice ha dit...

la capçalera és una passada, imagino que la resta del llit també :) i els malsons ... bé, els antics deien que calia sopar lleuger. La veritat és que no en tinc d'ençà que els vaig fer cabal :)

Joan Josep Tamburini ha dit...

Si me'n vaig al llit amb un problema, el meu cap treballa tota la nit i molts cops veig la solució clara al despertar-me. Somniu quasi totes les nits i també són força desagradables. Crec, donat lo lleuger que sopo, que més aviat són l'expressió de sentiments, sensacions...que hem reprimit durant el dia i ara surten...
Dormint sota l'anagrama de Maria , hauries de somniar amb els angelets....Una abraçada: Joan Josep

Neus ha dit...

Jo no recorde mai els somnis ara, el que és segur es que amb un llit amb aquesta capçalera tan artística pareixen impossibles els malsons, deu sentir-se com una reina.
una abraçada