TORNEM-HI


*
Els diumenges moltes dones ja han fet la bugada. La veiem estesa a balcons i terrats quan baixem als barris del port i a la Part Alta. No hi ha descans en la vida diària. Després hauran de planxar per tenir a punt la roba de dilluns, roba de feina, d’escola, de casa. Preparar el dinar de l’endemà, també. La vida és només repetir, tornar-hi.

M’agrada trobar la placidesa a casa, perquè la casa conté tot allò que fa viure. Quan es passa el dia a la feina i hores als transports, en tornant la casa t’hauria d‘acollir i bressolar. La casa t’enyora perquè tu la fas viva, també. Hi ha els anys vegetatius, aquells que, per les obligacions de l’edat, ofereixen poques hores de lleure. Els anys anteriors potser no els recordem gaire, o en volíem fugir. Però temps a venir la casa et guarda els al·licients que tu hi has anat dipositant al llarg de la vida.

Em reconec “intramurs”, com el títol que Israel Clarà posa al nou llibre de poemes que prepara. Ell és també “intramurs”. Per a nosaltres, la casa és un refugi i ens hi trobem bé. Jo potser ho tinc més fàcil, perquè amb tot el mar per davant a cada finestra, puc alçar els ulls a l’aventura infinita. Li he fet tres assaigs de portades per triar. Aquesta n’és una i no sé si hauré sabut interpretar bé el sentit d’interior. Potser hi hauré de tornar. És el dia de les dones. Treballs repetits, commemoracions repetides.
*
*
*
Assaig de portada per al llibre "Intramurs", d'Israel Clarà. OX.

6 comentaris:

Israel Clarà ha dit...

Moltíssimes gràcies, estimada Olga, per les teves cobertes, per la teva sensibilitat i, sobretot, per la teva fidelitat i amistat, a tota prova. Aquestes cobertes teves s'estenen com un mantell suau de bellesa i colors cada vegada que vaig a la impremta a controlar que els colors i tons siguin els adients. I tothom les admira. I al cor també s'estén el ressò de la teva veu que m'acompanya, intramurs o extramurs, o quan la vida imposa defallences. Petons!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Dolors i jo també som molt d’estar a casa, on gairebé on tenim tot a l’abast. És el nostre petit món, un espai que compartim amb persones que ens fan el pes.
I també és a casa que llegim l’art que els poetes utilitzeu en les vostres expressions, ja siguin en lletres o en imatges.

Clidice ha dit...

La casa, el nostre castell. Em sembla una molt bona portada :)

Sandra D,Roig ha dit...

La casa pot ser plena de llum o de foscor, depenent de les vides que hi bateguen.
Judit Brady te una obra exposada al macba de Barcelona que parla de la solitut dels edifics, entenent-se a les grans ciutats, parla de el'arquitectura de la solitut.
Però quan hom pensa en casa imagino flors, llum, i racons íntims per a desenvolupar-se.
Una portada plena de llum.
:)salutacions

Neus ha dit...

A mi també m´agrada estar a casa.Feliç dia de la dona

Manel Aljama ha dit...

M'agradat molt: "La casa t’enyora perquè tu la fas viva"
Una mestra.