*
LA TARONJA A TERRA
*
Entro a migdia a la quietud translúcida del claustre,/
la ciutat saturada - forasters i empentes - m’ha portat fins aquí./
En la quietud, dic, veig la taronja a terra/
sota l’aire verd fosc del taronger i el lleu respir del dia./
Miro el teix implacable, vigilant dels morts;/
més clar, el xiprer, i més alt: vigia, espia/
les finestres solars i, de nit, els murmuris/
dels ossos a les fosques sepultures./
/
La tórtora a l’ogiva i la merla al magnoli./
En una llosa a terra hi ha un escut gravat/
gastat de passos oblidats: són cinc-cents anys,/
i els que vindran, encara. I la taronja, a terra./
Jugo de cara als vitralls de colors: des de l’alçada/
em vénen a trobar, i ara sóc lila i verda, groga i roja,/
i és que aquí hi ha el punt just d’aturar el temps/
aferrat a la pedra medieval. Si aquesta pedra és viva, encara,/
jo tampoc vull morir, però, no obstant,/
veig la taronja a terra./
*
Olga Xirinacs
Diumenge de Rams 2010.
*
*
Entro a migdia a la quietud translúcida del claustre,/
la ciutat saturada - forasters i empentes - m’ha portat fins aquí./
En la quietud, dic, veig la taronja a terra/
sota l’aire verd fosc del taronger i el lleu respir del dia./
Miro el teix implacable, vigilant dels morts;/
més clar, el xiprer, i més alt: vigia, espia/
les finestres solars i, de nit, els murmuris/
dels ossos a les fosques sepultures./
/
La tórtora a l’ogiva i la merla al magnoli./
En una llosa a terra hi ha un escut gravat/
gastat de passos oblidats: són cinc-cents anys,/
i els que vindran, encara. I la taronja, a terra./
Jugo de cara als vitralls de colors: des de l’alçada/
em vénen a trobar, i ara sóc lila i verda, groga i roja,/
i és que aquí hi ha el punt just d’aturar el temps/
aferrat a la pedra medieval. Si aquesta pedra és viva, encara,/
jo tampoc vull morir, però, no obstant,/
veig la taronja a terra./
*
Olga Xirinacs
Diumenge de Rams 2010.
*
*
*
Foto d'OX
4 comentaris:
Cau la taronja a terra just en el punt de maduresa. I la taronja a terra fertilitza de nou la terra...
Res no mor, només hi ha un canvi d'estat, com l'aigua que va passant de líquid a sòlid, de sòlid a vapor, de vapor a...
La taronja a terra, sí, però abans ha nascut d'una bella i olorosa flor, ha madurat en un arbre generós i s'ha fet gran amb l'aigua de la primavera o de la tardor.
jo la veig com la baula d'una cadena, lligada a l'abans i al després, una peça més, imprescindible, necessària :)
Hola Olga.
Es un plaer entra al teu bloc.
Mols interessants els pesaments que origina una taronja a terra.
Com diuen els comentaris precedents es podria resumir que tot ve a ser un cicle.
Una abraçada
Joan
Publica un comentari a l'entrada