SERENITAT


*
Algunes tardes, la serenitat del temps es reflecteix al món i se’ns encomana. Contemplem el silenci dels edificis on hi ha llums que indiquen vida i sempre ens quedarà la recança de no saber quines petites felicitats hi trobaríem, o quins desconsols.
*
*
*
Portada per a un llibre d'Editorial Òmicron. OX.

10 comentaris:

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Senyora Olga, la vida acaba amb la mort, cosa que ningú desitjaríem. Tanmateix, entre el naixement i la mort s'han de saber trobar bons moments.

Núria ha dit...

Que bé que expresses les meves curiositats, els meus pensaments, Olgva. Les finestres dels altres...odria ser un bon títol per a una novel·la , no trobes?

Stel.la ha dit...

necessito la serenitat,sovint...

Joana ha dit...

Les teues paraules l'acaronen, aconseguir la serenitat amb els teus escrits, sempre reulta molt fàcil.
Gràcies Olga. La portada és una meravella.
Ps: t'he deixat un recadet a la safata.

Quim Espinet ha dit...

la nostra serenitat també penja
d'un fil lluminós......

Arare ha dit...

Com diu la Núria... les finestres il·luminaades de les cases alienes són un niu d'inspiració (igual que les persones que es creuen amb nosaltres al metro, per exemple, i que és un gust intentar endevinar com és la seva vida, quins els seus costums...)

serenitat... jo també la necessito!

jaka ha dit...

Bon diumenge Olga!!!

Petonets,

Helena Bonals ha dit...

Contemplar "el silenci dels edificis on hi ha llums que indiquen vida" és allò més pròxim al sublim, els terrats inabastables com un cel estrellat.

Olga Xirinacs ha dit...

Us desitjo aquesta serenitat necessària, i m'alegro d'haver-la sabuda interpretar. Gràcies.

Agnès S. ha dit...

Més moments així ens calen...