AIXI ENS TRACTEN (NO A TOTS)



Amics lectors: he demanat a Columna si tenien la versió Word de la meva novel·la del 1999, LA TARDA A VENÈCIA, que va tenir molt bones crítiques. Hi havia excel·lents persones disposades a intentar una traducció a l'italià, ja que reproduïa en ficció el dietari de la pintora veneciana del XVIII Rosalba Carriera, molt celebrada a la seva època. L'Editorial no l'havia passada ni al castellà, com se sol fer ara i amb llibres de menys entitat (perdó, però és així). I jo en conservo disquet quadrat que, potser a la llarga, es podria desxifrar.

Avui he tingut la resposta que, no cal dir-ho, m'ha entristit una mica:

*
Benvolguda
em sap greu però no tenim en format word el seu llibre. Ho he demanat a l'empresa de fotocomposició que el va fer i no guarden material de tants anys.
Em sap greu però no tenim manera de localitzar-ho.

Montserrat Molons
COLUMNA, PLANETA, DESTINO, SALSA BOOKS, GRUP 62
*
La meva resposta:
"També a mi em sap greu, benvolguda. Llàstima de llibre, tan interessant i bell com és, que l'Editorial no s'hi prengués l'interès que li pertocava. Així anem en aquest país que, en comptes de potenciar els seus escriptors els esborra del mapa.

Gràcies per la gestió.

Ben cordialment,

Olga Xirinacs"
*
Ara, com que la meva és cultura de peatge, si vull resultats m'hauré de gratar la butxaca doblement (desxifrar i traduir), com ja vaig haver de fer amb la versió anglesa de AL MEU CAP UNA LLOSA. S'imposen les comparacions, però com que fan mal, les procuro esborrar com puc. A l'inrevés del que passa amb la literatura anglesa, aquí quan envellim ens foten a la brossa. I és quan necessitaríem alguna carícia literària.
*
*
*
Collage OX.
*
Com que demà al matí no hi seré, ja val aquest post.

18 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

És ben bé que no saben el que tenen (o tenien) a les mans.

Aquest títol em recorda Mann, m'agradaria de llegir-me'l, a les biblioteques encara es deu trobar, espero.

Francesc Puigcarbó ha dit...

hi ha una solució: Tornar-lo a picar al word. Dew fet és la ùnica, perquè l'altra se n'ha anat en orris.

Príncep de les milotxes ha dit...

Mare meua com està el pati!
Donen ganes de plorar; així d'efímera és la nostra cultura??????????

Júlia ha dit...

Si això li passa a tota una Olga Xirinacs, ni us explico el que ens passa i ha passat als 'secundaris'. Fa por que tot vagi d'aquesta manera, la vida ja és prou efímera per ella mateixa...

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Em sap molt de greu. Vaig llegir aquesta novel·la no fa gaire i em va agradar moltíssim. Vaig fer-ne una ressenya al meu bloc. Pocs llibres d'autors catalans contemporanis he trobat de tan ben escrits.

Tanmateix, no m'estranya, he estat llibretera i sé els paràmetres que es gasten les editorials.

Jo el vaig trobar a un llibreter de vell, me'l va portar el meu marit juntament amb Al meu cap una llosa i Sucant el melindro. Suposo que a les biblioteques encara es podrà trobar.

jaka ha dit...

Olga, aquest llibre em va agradar molt, molt !!! D’això de la editorial no se ni que dir... es penós.
Una abraçada,

Montse ha dit...

Si a l'Olga li passa això i als "secundaris", com diu la Júlia, els passa el que els passa, els aficionadets val més que aparquem el teclat :)

Olga, no he llegit el llibre, però juaria que l'he vist a la prestatgeria de ma mare. I si no és així, el buscaré a la biblioteca, segurament el trobaré. Me n'han vingut més ganes, ara que sé que podria haver-se "perdut" (que no és així, perquè segur que tu conserves l'original, encara que sigui en disquet)

Que vagin bé les gestions, demà! gràcies per deixar-nos el post!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Algunes editorials maltracten els escriptors a base d'incomplir els contractes o de fassejar-los. Sortosament, altres mostren una certa deferència als autors, encara que siguem del terròs. Per això, dintre de la nostra capacitat intentem seleccionar les millors.

Olga Xirinacs ha dit...

A tots i totes, ara que he tornat, moltes gràcies pels vostres comentaris tan amables.
Que eliminaven els llibres ja ho sabíem, i hi estàvem fets, bé que per força: cada any es trituren un milió i mig de llibres de les editorials catalanes. Et pregunten si en vols uns quants i dius que sí, per rebre els cadàvers dels teus fills.
Però d'aquí a que no se'n conservi l'espai d'un disquet...
Ara que tant s'omplen la boca de memòria històrica, la memòria dels escriptors que hem fet obra bona, de nivell universal, avalada per jurats qualificats, exigents i distints, no val una punyetera merda (segons de quins, és clar).
Així i tot, no us desanimeu mai d'escriure. No a tothom ha de passar el mateix, i jo agraeixo tot el que la vida m'ha donat fins ara, que és molt.

Antoni Casals i Pascual ha dit...

Hi ha una possibilitat, potser una mica ferragosa, apart de mirar de recuperar el document del disquet quadrat, que no sé en quin format deu estar, però si és del 99 encara és possible que estigui en un word antic. Seria escanejar el text i passar-lo a word. Jo ho he hagut de fer amb algun document. És pesat, peròi sempre es pot trobar una ànima comprensiva que ho faci. De fet, si trobo el llibre, m'ofereixo a fer-ho.
Una abraçada.

M VICTORIA GIRONES PUÑET ha dit...

Jo també m'ofereixo a fer-ho.

Si ens ho repartim entre uns quants no serà gens difícil.

Els escaners d'avui en dia van molt bé.

Olga Xirinacs ha dit...

Gràcies de nou pels vostres generosos oferiments. Ja us faré saber com va la cosa, i em conforta tot el que em dieu.

Mon ha dit...

Jo també m'apunto a escanejar...Una abraçada

Manel Aljama ha dit...

Benvolguda Olga

Jo faria com diu F. Puigcarbó, tornar-lo a escriure. Sense fer-ne bromes, ens podríem reunir un grupet de voluntaris i fer com els copistes dels monestirs en el segle XXI. Estaria encantat. Ara cal trobar el llibre.

De fet, això que t'ha succeït, no és únic d'un escriptor. En un documental de l'edició en DVD de Hitchock, en concret “Vertigo”, va ser molt difícil donat que el “màster” estava malmès: l'havien deixat a les golfes que era el pas previ cap el contenidor de les escombraries. De fet, no estem pas tant lluny d'una situació com la fi de l'imperi romà: jovent inculte i sense gaires referents (o referents efímers), pèrdua de valors cívics i cultura a curt terme, fanatisme religiós...

Però no tot és pessimista. En llocs com ARCHIVE, hi guarden pel·lícules que ja han perdut els drets i l'interès comercial, i a Project Gutenberg, tens còpies en text, word i pdf de llibres que també potser són massa vells, com El Quixot...

Gràcies un cop més per mantenir aquest bloc.
Una abraçada

Montse ha dit...

M'apunto al grup de voluntaris per ajudar a copiar el llibre.

Encantada de fer-ho, a més a més!

Bon cap de setmana, Olga!

xavier ha dit...

Olga:
Si encara tens el disquet quadrat (3,5 pulgades?) Pots comprar un lector de disc 3,5 amb connexio USB. Llavors ho afeigeixes al ordenador i podras recuperar-lo amb la versio ulterior de Word.


xavier

Mª Fernanda ha dit...

Ese libro para mi tiene una importancia que no puedes imaginar.Muy largo de contar. Lo compré en Barcelona. Volvía dejan viaje de Bodas de Plata. Mi marido tenia cáncer y la espada de Damócles sobre su cabeza.

Vi sus cuadros en La Academia en Venecia ( me impactaron)..Lo compré sin saber el argumento.

Lo leí, palabra por palabras, cuando ya el no estaba . Aún se me turbia la vista al escribir estas letras

Mª Fernanda ha dit...

Al enviarlo, veo que se ha vuelto ilegible