HIVERN


*
Entra l’hivern –ell sap que m’agrada i que l’espero- i ens troba fent una partideta de Scrabble. “Salut, hivern”, li dic mirant vidres enllà on només brillen els fanals. En aquest inici de Rambla i Passeig, l’emblemàtic Balcó del Mediterrani, no tenim lluminàries de Nadal, que comencen bastant més avall. En canvi hi la les llumetes dels vaixells esperant fora port, que ens fan companyia a la nit. ¿Què deuen pensar els mariners, tan lluny de casa?, em pregunto sovint, mentre l’àngel de la neu protegeix els ésser desvalguts.

Entra l’hivern al vespre i truca el saxo soprano Xavier Pié, que em ve a portar el llibre i Cd “LLUNA BLAVA” (Arola), editat amb poemes de Francesc Valls i fotografies lunars de Richard White. Ens intercanviem llibres i dedicatòries. Escoltem la música i la poesia. La música del saxo ja és del color de la lluna blava. Els poemes, Francesc els recita com si fos sol en aquest món lunar. En diuen lluna blava de la lluna plena que es pot veure una segona vegada en un mes, fenomen que passa de tant en tant, i aquest desembre tindrem la sort de contemplar: lluna blava, la segona, el 31. No és blava, però ho podria ser.

Entra l’hivern i al moment just, mentre escoltem el Cd, em pugen la felicitació del col·legi que porta el meu nom, l’Escola Olga Xirinacs; han fet un bonic desplegable i un lligat de llapis per pintar la vida. ¡Quantes vides petites, quants somriures, quants jocs contra la tristesa!

Gairebé alhora, entra un missatger amb el llibre d’un artista amic; el missatger és un jove molt trempat que quan ve sempre s’exclama de tants llibres com veu. Diu, rient, que avui és mal dia per repartir: plou. S’acomiada i en un rampell es treu el casc per fer-me dos petons i desitjar-me bon Nadal.

Cal dir que quan entra l’hivern em proposo haver enviat les meves prop de 80 felicitacions fetes a mà totes diferents, però que no ho aconsegueixo mai: me’n falten poquetes, però no he pogut esquivar l’hivern, que m’ha enxampat amb la llàntia encesa, la de vidre gruixut, nòrdic, que simula una llar de foc amb la flameta oscil·lant darrere.

Benvingut, hivern, la casa està preparada. Tenim moltes felicitats petites, les que fan la vida amable. Gràcies. Ho comparteixo amb els lectors de manera virtual, però si voleu venir, ja sabeu que sempre trobareu un cafè a punt. Bon hivern per a tothom.
*
*
*
Reproducció de dibuix victorià.

12 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Fa uns moments que li comentava a Jesús Tibau la conveniència de crear el "Club de les persones felices malgrat tot".
Per pertànyer-hi, només caldrà saber valorar algunes de les moltes coses bones que tenim a l’abast i saber-les gaudir.
Vols ser-ne la Presidenta?
Bones fetes!

Júlia ha dit...

Mmm, oloreta de cafè, música, scrabble... bona entrada d'hivern!!!

Olga Xirinacs ha dit...

Respectables senyors Gironès i Tibau, molt bona la idea del "Club de les Persones Malgrat Tot" (hauria d'anar en majúscules, per donar més to).
Vindria a ser un Club del Si No Fos però amb més alegria.
Ara, jo presidenta, res de res. S'ha acabat el meu temps de presidir, i es necessita sang jove, com la vostra. Feu una votació, he, he...

Potser la Júlia en seria voluntària, eh, Júia?

Clidice ha dit...

m'apunto, si em voleu, al club de les persones felices malgrat tot :)

bon hivern per a tothom, a cafè no que no en prenc, però a Scrabble m'hi apunto, ni que sigui virtual mentre em prenc un te, real, en un dia d'hivern de bo de bo:el cel és gris, l'atmosfera plena de fum de les xemeneies, se sent la cantarella de la loteria a la ràdio ... :)

Teresa ha dit...

La felicitat és mental, com ho és el cel des d'un punt de vista religiós. En les petites coses som al cel, i que en vinguin forces!
Un petó nadalenc a l'Olga i a tots els seus corresponsals!

Joana ha dit...

Ai el que donaria per poder compartir aqueix café!!!
Abraçades hivernals i besets nadalencs!

Kraxpelax ha dit...

My Music Blog

Das Leben dergleichen Halbfaßung
der Welt wahr immer nicht wahr,
nicht wahr? Die fristlos' Entlaßung
am Ende wird kaum wunderbar.

So laßen uns Menschlingen viele
besonders besonnene zum
Zeitweilegem Zeiten als Ziele
des Lebens halbfaßen darum.

----

Schwarzes Birne!
Aufforderung zur Erotik.

Meine deutsche Gedichte

SONNET XXXIX FOR KATIE

I went downtown, saw Katie in the nude
on Common Avenue, detracted soltitude
as it were, like a dream-state rosely hued,
like no one else could see her; DAMN! I phewed;

was reciprokelly then, thank heaven, viewed,
bestowed unique hard-on! but NOT eschewed,
contrair-ee-lee, she took a somewhat rude
'n readidy attude of Sex Prelude; it BREWED!

And for a start, i hiccuped "Hi!", imbued
with Moooood! She toodledooed: "How queued
your awe-full specie-ally-tee, Sir Lewd,
to prove (alas!), to have me finely screwed,

and hopef'lly afterwards beloved, wooed,
alive, huh? Don't you even DO it, Duu-uuude!"

My English Poetry Blog

N'est-que pas que la solitude elle-mème eveille quelque attente fébrile? Voici l'entrée, vide, discrètetement illuminée comme une musée nocturne – la terasse, avec ses torchères ondoyantes par un soir d'Avent étrangement doux – laissant le vestibule et les murmures de voix – la chambre immaculée immaculée et la musique de danse derrière le mur – et le bar à cocktails mondains – le bassin où le nageur s'entrâine, longeur après longeur, il en n'a jamais assez, il doit y mettre de sien – enfin, tournant vers le haut au coin du sombre couloir vient la fille noire et pâle, altière, déterminée et de style épuré, ainsi qu'un moderne avion de chasse suédois.

Poétudes

More...

Exit time. Las chicas dejan el espejo de bar
dormindose en sus corazónes de alta traícion.
El Señor no levanta. Él pastorea a sus pies
los presuntos compradores. Y nos bendice.

My spanish poetry blog

More...

Consider Sex and time, procreation, reincarnation. Trigonometry! I envisage the time axis as the repetitive tangens function. Do you see what I mean? What can be tentatively derived from this notion? Clue: orgasm AND birth pangs at tan 0.

My Philosophy

My Babe Wallpapers

You are very welcome to promote your blog on mine. They are well frequented, so there's mutual benefit.

- Peter Ingestad, Sweden

Arare ha dit...

Oh,oh,jo m'hi apunto, al club de les persones felices malgrat tot :)

Olga, tu et penses que no ens recordarem d'això del cafè, oi? doncs... ves amb compte, que qualsevol dia els virtuals ens fem reals i apareixem tots a prendre cafè a casa teva!
:)

Arare ha dit...

... i a jugar a l'scrabble, of course!

Olga Xirinacs ha dit...

Arare i companyia, no sereu els primers que apareixereu. Individuals i col·lectius. És un plaer. Algun club de lectura organitza un viatget cultural a Tarragoan -hi ha molta cosa per veure- i amb aquesta excusa dinem plegats i comentem algun llibre.

Aviseu, no fos que se m'acabés el cafè, he, he, he

Júlia ha dit...

Tot és negociable, doncs no seria mala idea, a veure si ens organitzem i així ens firmes el Severiano Vargas!!!

Olga Xirinacs ha dit...

Us prenc la paraula, a tot el voluntariat lector i comentarista.
¡Que us regalin força llibres!
I vosaltres també als altres, ¿eh?