LLUNA D'AVUI


*
La lluna venia, la lluna rodava, /
la lluna d’avui serà lluna blava:/
la lluna fa el ple, segona vegada./
Desembre lunar, desembre s’acaba,/
un any que se’n va i un altre fa entrada:/
la vida també comença manyaga,/
però quan es fon no hi ha retornada./
La lluna, que ho veu, fa trista la cara./
*
*
*
Blue moon. Petit collage d'OX.

10 comentaris:

Clidice ha dit...

Moltes gràcies Olga i Bon Any Deu! :)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Bon any Olga. No té res a veure però m'ha recordat en Garcia Lorca.

Joana ha dit...

Que el 2010 us done la possibilitat d'emmirallar-vos a l'aigua i relluïr com quan passada la tronada, el sol trau entre el blau dels núvols el seus rajos de caramel dolç. I que la remor blava i groga de l'aigua parladora jugue amb tots vosaltres fent-vos pessigolles com una papallona humida i us porte moltes alegries i sorpreses. (Adaptació de Pla)
Joana (sense bosc)

Mon ha dit...

Bon any 2010! Ple de tot alló que estimem

Josep Gironès Descarrega ha dit...

L'any se'ns acomiada amb una doble lluna plena en el mes de desembre, de la mateixa forma que el dia d'avui ens ha mostrat a darrera hora un doble arc de Sant Martí.
Són bons pressagis.

Francesc Mompó ha dit...

Una encisadora i naïf lluna blava per a tu aquesta nit que encetarà el nou any.
Salut i Terra

Sàlvia ha dit...

Et desitjo que la lluna blava t'acompanyi tot 2010.
Besadetes

miquel ha dit...

Sense el teu permís, Olga -ja saps com som alguns blocaires- agafo el teu poema per encapçalar el meu apunt d'avui. Gràcies.

Bon any!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Un any acaba, un altre fa entrada.
15 o 20 siga quina siga la teua ideologia, ací no hi ha intercanvis.

De vegades triem el moment, només és qüestió de desitjar-lo, però amb bona voluntat.
El desig és gairebé acte aristotèlic.
I no penses que estic boig, només desitge, per a tu, per als teus.

Bon poema, ma mare també és del 36 i espere que li queden molts anys encara per davant, això sí, no cal ser mai superbs, si Déu vol.

Una abraçada plena de desitjos de vida i de felicitat i no penses que estic boig o que estem en Nadal, millor pensa-ho, normalment els calents i en ells entrem tots els marxistes o pseudo-marxistes ens identifiquem contra tot, contra el Pare, o la Mare, és el que volia dir Freud, Marx i Nietzsche bàsicament.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.