PER QUÈ?

Benvolguts lectors, avui trasllado aquí l'article del bon escriptor i amic Lluís Llort: OSTRACISME, PER QUÈ?, aparegut a l'avui de dissabte passat, dia 30 de novembre.
*
MIRADOR
*
OSTRACISME, PER QUÈ?
*
Lluís Llort
*

Hi ha tantes coses que no comprenc dels mecanismes que regeixen el món, que potser no superaré mai l'estadi d'aprenent. Com és que hi ha autors que cauen en l'oblit (o poc hi falta) després d'haver estat dalt de tot? Entenc que èxits aclaparadors amb una primera novel·la no mantinguin el mateix nivell de vendes amb la segona, com ha passat amb Ruiz Zafón, Boyne, Gironell... Però què passa quan no és cosa d'una obra, sinó d'un recorregut avalat amb guardons com ara (agafo aire): el Sant Jordi, el Pla, els Jocs Florals de Barcelona, el Riba, el Llull, el Sant Joan, el Ciutat de Palma, el Crítica Serra d'Or, etcètera? Els premis menteixen, l'autor ha perdut el do o és cosa de les modes?
Olga Xirinacs ha guanyat aquests premis citats, ha publicat 14 poemaris (l'últim fa pocs mesos, Óssa Major, que reuneix 32 anys de poemes, editat per Omicron en un volum de més de 1.000 pàgines), 14 novel·les, 3 llibres de relats i 16 d'infantil i juvenil, entre d'altres.
Meteora acaba de publicar la nova obra de Xirinacs, la novel·la L'agonia de Severià Vargas, en què l'autora tarragonina ens passeja pels set mars a través del que un vell mariner, que fa vida d'eremita, narra a un jove antropòleg. És un text joiosament arriscat, un monòleg de verb mimat, adjectiu meditat i trama canviant.
Els autors guanyen mestria amb el pas d'anys, experiències i lectures. Com és que, en alguns casos, quan els hauríem de valorar més, és quan més els ignorem? No és mala cosa que noves tendències ventilin l'ambient, com si fos l'aire resclosit d'una habitació tancada, però quan obrim les finestres, vigilem que no s'escapi volant tot el que tenim.

12 comentaris:

Joana ha dit...

Un article que li fa un gran honor a la veritat. El món de la literatura és tan gran que de vegades no sabem escollir bé o ens deixem portar per les noves tendències, les supervendes o recomanacions fora de lloc.
Acabe de llegir Eterna, llibre amb el que he gaudit molt i m'he endinsat pels versos de tants magnífics poemes per fer un vol en tots i cadascun d'ells. L'he comentat amb alguns companys i ells en fullejar-lo m'han dit que ja els el passaré.
Olga,no dubte que llegiré molts més llibres teus, que ens has donat un ventall molt gran on escollir.
Deixé ací un dels poemes teus que més m'ha agradat per la seua relació amb els elements de la natura que a mi tantes coses em transmet:

MADRIGALS DEL BOSC PROFUND

Matí de grogues albes
a la muntanya. Abelles roses
xuclen lavandes blaves.
Els teus ulls anuncien
la llum entre parpelles,
sobre la teua pell
hi ha encara un tel d'estrelles.

Espere no haver-me equivocat, no tinc el llibre ací i de vegades la memòria pot fallar.

Una abraçada

Helena Bonals ha dit...

Aquest llibre serà un dels meus pròxims anticànons. Pel títol em recorda "Pavana per un tauró"! (per cert, encara no comprenc la imatge de la coberta d'aquest llibre, me la podries explicar?). Felicitats perquè segueixes publicant malgrat tot.

Príncep de les milotxes ha dit...

Apreciada Olga: sabem que la literatura no és cosa solament de premis, ni modes... S'escriu perquè o bé ho dus a la sang o no ho dus.
Aquesta sang exigeix treball invisible...
Com el vent sobre el qual intentem escriure...

Una abraçada

Olga Xirinacs ha dit...

Gràcies, Joana, per advertir-me ahir del comentari d'Helena. I pel que em dius avui¡Quina xarxa més eficaç! (He d'advertir que poso els signes d'admiració i interrogació a començament i final de frase. A vegades l'editor els treu, altres no.)

Helena, algunes editorials no ens deixen triar el dibuix de portada: ells ja tenen un arxiu de fotos i posen el que els sembla. Amb aquesta pintura prerafaelita devien voler significar la malenconia, dic jo.

Israel Clarà ha dit...

I així queda de bé el madrigal de l'Olga que la companya ha esmentat traduït a la llengua del Dante. Petons per a l'Olga i serveixi aquesta humil traducció que li he fet com a merescut homenatge!


Matí de grogues albes
a la muntanya.
Abelles rosses
xuclen lavandes blaves.
Els teus ulls anuncien
la llum entre parpelles,
sobre la teva pell
hi ha encara un tel d’estrelles.

Mattino di albe gialle
sulla montagna.
Le api bionde
poggiano lavande azzurre.
I tuoi occhi annunciano
la luce tra le palpebre,
sopra la tua pelle
c’è ancora un telo di stelle.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Subscric l'article d'en Lluís Llort. L'obra, els premis i l'artista els tenim ben a l'abast i reconeixem el mèrits d'Olga; tanmateix, els aprenents de personatget que no gosen valorar-la com cal, notaran com les lloances que s’empassen se’ls podriran a l’interior i acabaran per foradar-los-hi l'estómac.

Júlia ha dit...

El món cultural en general i el literari en particular està ben ple de mesquineses, d'acord totalment amb l'article i encara hi afegiria més coses. Felicitats per la nova novel·la!!!!

Arare ha dit...

Per què no trobo Óssa Major ni la teva darrerea novel·la a les llibreries? les he buscat al meu poble i a una de Barcelona (Alibri, a Balmes)... vaig pensar que potser havien esgotat l'edició, al menys la del recull de poemes, que fa més temps que es va edutar (pot ser, no?) quan hi torni aniré a veure si les tenen a Laie, a la Casa del Libro o a la Catalònia... i si no les trobo t'ho faré saber i te les compraré per internet!!!

Sortosament, només una de les persones a qui vaig preguntar (curiosament la de la llibreria de Barcelona) em va haver de preguntar com s'escrivia el teu cognom per introduir-lo a l'ordinador.

Ah! estic amb Lluís llort al mil per mil!

Arare ha dit...

fe d'errades

edutar = editar

estic pensant que potser a La central... que mai recordo que existeix!

Júlia ha dit...

Arare, que la darrera l'he vist a molts llocs, ep. I sinó, directament a Meteora a comprar-la, vinga, a què esperes??????

Joana ha dit...

Quin luxe, Olga, poder llegir el teu poema en italià. Sona molt bé. I es que on hi ha un bon poema qualsevol idioma l'acompanya.

Una abraçada poètica italiana!!!

Olga Xirinacs ha dit...

Estimats lectors, moltíssimes gràcies pel vostre suport moral. Quan una ja és gran, necessita potser aquestes carícies a l'ànima.
El que diu Arare m'ho han dit altres lectors també al llarg dels anys.
Precisament quan una obra saps que és ben escrita, i ara em remeto als comentaris crítics arxivats a casa, a la pròpia convicció de lectora, i m'estic de fer comparacions odioses, el silenci dol més.
Moltes de les meves obres ja haurien d'haver estat traduïdes, i tret de "Zona marítima" (pel premi) i de les que he escrit directament, no n'hi ha cap ni al castellà. No parlo de les infantils.
La política cultural aquí és del tot injusta.
Gràcies a tots pel vostre suport tan decidit.