EUCALIPTUS


*
Una bona amiga m’ha portat l’esplèndid ram d’eucaliptus que em regala cada any per aquest temps: perfuma tota la casa i el poso al rebedor, al peu de l’arca de núvia on faig el pessebre. Aquell pessebre de figures d’argila que vaig modelar quan era noia. Hi tinc llibres oberts en faristols, i el ram d’eucaliptus descansa sobre un samovar que vaig portar de Rússia. Les càpsules vermelles i aromàtiques sobre el record del país fred.

“Jo et consolaré” és el significat de l’eucaliptus, potser per les seves propietats guaridores. Em consola el ram per l’amistat que significa, i el pessebre, que són quatre figures i un be, em retorna als anys tendres. Avui dedico les figures del pessebre a una altra amiga que abans d’ahir ens recomanava, en una resposta al post del dia, que ens féssim mirar el ‘pecat’ d’agradar-nos les estampes i saber cosir, i afegia: “¡quin horror!”.

Cal parlar, amb admiració i no amb horror, de la vida privada. Jesús la va observar durant 30 anys dels només 33 que en va viure. ¡30 dedicats a la casa, a l’ofici, a la vida de rutines agradables i també esforçades! Ell hi va donar valor i dignitat vivint-los, però mai n’ha parlat ningú, d’aquests 30 anys. Jo ho faig i recordo, amb Bing Crosby, els meravellosos anys d’infantesa, adolescència i joventut quan escric les meves postals, poso les meves figures i rebo el ram de l’amiga.
*
*
*
Foto OX

6 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les flors i les plantes que es regalen porten inclòs un missatge implícit d'acord amb cànons establets al llarg del temps.

Olga Xirinacs ha dit...

Quina diligència, Josep, i encertat el tema que ofereixes. Gràcies per obrir el dia.

Sandra D,Roig ha dit...

Molt Bon dia!.
Els hàbits fan les tradicions.
Al final, la vida es composa de la quotidianitat més dolça.
una salutació.

Fina ha dit...

Senyora Xirinacs,el meu "quin horror" no portava signes d'exclamació.Això vol dir que encara hi ha coses que m'horroritzen més en aquesta vida.
Per a mi, coleccionar estampetes de sants o cosir no és una qüestió de "vida privada" sinó de "gustos".Jo coleccionava insectes i no em molesta gens que la gent ho trobi horrorós.I quan em van dir per anar a cosir, que les dones és el que haviem de fer,jo vaig dir que preferia dibuixar.

Per altra banda,no crec que s'hagin d'admirar les vides privades,així,sense més ni més .N'hi ha d'espantoses.Tots podem tenir en ment personatges reals amb vides privades que lluny de ser admirades haurien de ser castigades. No creu senyora Xirinacs?.

Lamento que s'ho hagi agafat tan a pit i espero que no perdi mai el sentit de l'humor.

Repeteixo: Que tingui un bon Nadal i un feliç 2010.

Arare ha dit...

Un ram preciós, envoltat d'objectes estimats.

L'eucaliptus sempre em porta als records d'aquells hiverns de petita. L'àvia, quan ens constipàvem, ens feia fer bafs i una de les herbes que incloïa en aquella aigua bullent era l'eucaliptus. "Bafos", en dèiem, quan encra no s'havia donat la normalització lingüística!

Bon dimecres!

Fina ha dit...

"col.leccionar", "col.leccionava"