EL CONCERT - 1


*
Les dues noies acaricien violí i viola amb la barbeta i la galta, rosades, amoroses, pell sobre vernís, fregament vibràtil, ondulant, mà temperada i ferma.
L’home del clavicordi, mefistofèlic, prim com una de les cordes a la que s’hagués afegit bigoti i barba a penes perfilats, fa córrer els dits torrencialment, provant d’encabir el màxim de música al temps assenyalat
El xicot de la flauta traverso és morè, de cabell frondós, i besa la flauta, besa i besa, la insufla fins que el so escampa la passió per l’escenari.
La noia del violoncel l’abraça i el polsa com l’amant que formulés la pregunta eterna. En la pausa, l’agafa per la cintura com en una dansa immòbil.
L’home del contrabaix s’hi repenja a la recerca d’empar i protecció en la fortalesa instrumental tot demostrant, però, el seu domini. Dos mascles.
I per fi el violí primer, que reparteix consignes silencioses, afinacions allargades com laments. La seva edat ja li fa contenir una experiència vital que s’encomana amb força a la peça i als oients.
*
*
*
Programa.

2 comentaris:

Manel Aljama ha dit...

Per fi torno. Trobava a faltar les teves paraules de mestra. Puc dir que la primera entrega d'aquest concert és delicada i amorosa? Doncs perquè les noies acaricien les cordes del violí i la viola, el de la flauta la besa, i la noia del violoncel, l'abraça. Les altres actituds que no són tan dolces també en són humanes: córrer els dits, afinacions com laments. No li cal música, és eloqüent.

Arare ha dit...

Genial.