*
“La vida de la major part dels homes és un camí mort que no porta enlloc. Però n’hi ha d’altres que saben, des de la infantesa, que van cap a un mar desconegut. Des del principi, el vent amarg els sorprèn, i el gust de la sal arriba als seus llavis fins que, franquejada l’última duna, aquesta passió infinita els bufeteja amb arena i escuma. Només els resta precipitar-se a l’abisme o tornar sobre els seus propis passos.”
La citació és de François Mauriac al llibre “Els camins del mar”. Aquest gran escriptor arriba al fons de la consciència i té el do d’expressar amb brevetat incisiva la immediatesa del drama humà. El volum el vaig rescatar del fons d’un prestatge endreçant els llibres. Tinc molta obra de Mauriac, però aquesta feia molts anys que era a l’ombra, i de seguida vaig pensar que el fragment m’hauria anat com anell al dit per encapçalar el meu llibre “El Balcón de los suicidas” (Òmicron).
La citació és de François Mauriac al llibre “Els camins del mar”. Aquest gran escriptor arriba al fons de la consciència i té el do d’expressar amb brevetat incisiva la immediatesa del drama humà. El volum el vaig rescatar del fons d’un prestatge endreçant els llibres. Tinc molta obra de Mauriac, però aquesta feia molts anys que era a l’ombra, i de seguida vaig pensar que el fragment m’hauria anat com anell al dit per encapçalar el meu llibre “El Balcón de los suicidas” (Òmicron).
*
*
*
Foto V. Roca
3 comentaris:
Gràcies, Olga, m'apunte els llibres, els dos.
La vida dels homes és un drama amb final anunciat, si bé pel camí pot resultar una comèdia i fins i tot un esperpent. Ára bé, quan veig les fotos que feu des del teu balcó, m'entren ganes de demanar a hisenda que us apliquin un canon que gravi el contemplar tanta bellesa.
És una idea.
MOlt bé recordar Mauriac, em temo que avui és un gran oblidat, al menys per aquests verals.
Publica un comentari a l'entrada