INFERN


*

Ja fa temps que aquest infern a la Terra el mantenen i sostenen a la “capital del Reino”. Han arribat al rècord d’aconseguir el títol gloriós de supermercat més gran de la droga a Europa, i això als afores de Madrid mateix. Quin goig per als pobres diables. Es tracta, com bé sabeu perquè la tele no es cansa de mostrar-la, de la “Cañada Real”, on viuen i conviuen famílies i poblats de miserables i on es mouen quantitats de diners de sang. Cada dia es reben 12.000 visitants toxicòmans, alguns dels quals ja no s’hi mouen, instal·lats en tendes de campanya. Morts en vida, entre fogueres, les siluetes nocturnes són la figuració que ens solem fer de l’infern. “Hablábamos con uno que estaba metido en su tienda, dos dias que hablábamos con él... y estaba muerto”, explicaven uns usuaris als periodistes. Habitual.

Centenars d’infants sense assistència elemental malviuen per allà, entre les escombraries, on no arriba la mà justiciera dels fariseus, vull dir dels galdosos jutges estrella que té la capital. Comentaven els periodistes que fins i tot els gossos dormen en tamborets per por que les rates els mosseguin. L’últim dia que he vist el reportatge es referien al subpoblat de Valdemingómez, a la “Cañada”. Droga i tota mena de delictes conformen aquest infern de les tenebres. Allà, entre altres ocupacions, els cotxes de gamma alta són desmuntats i enviats per peces a Romania majorment. Els 12.000 consumidors diaris tenen diners per comprar. Delinqüents miserables, desgraciats, deixats de la mà de Déu, si Déu té mans.

Amb els diners que ens prenen també a Madrid, ¿no hi podrien fer alguna cosa?
*
*
*
Dibuix d'O. X.

4 comentaris:

Teresa ha dit...

L'infern és un estat mental, i un estat de desempar del cor, i un sofriment al quadrat, i una ferida perenne a la carn.
Les mans de Déu arriben a aquest infern que esmentes. S'hauria de fer alguna cosa, sí, perquè no s'hi quedin massa temps.

Joana ha dit...

La injustícia és tan gran que sempre s'escapa de les mans, siguen de qui siguen.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Aquesta és la realitat, i mentre, els polítics i altres castes se'ns mostren "glamorosos".
Vivim de la imatge i no de l'efectivitat en del correcte desenvolupament dels càrrecs.

Arare ha dit...

Olga, vols dir que en té, de mans, Déu?