LES PETITES MEMÒRIES


*

Com que s’acaben els dies de l’any s’han d’aprofitar.
Aprofitada està la safata on exposem les felicitacions de Nadal en paper. Fins dalt. Ens agrada la petita frase ritual, o la carta que dóna notícies de parents i amics que intenten explicar tot un any de vida: ens els fa presents, hi pensem, ens concentrem al moment de llegir la carta, fem memòria per a nosaltres i per als fills: “¿sabeu? són aquells que... “ o bé: “fixa’t ja si s’han fet grans aquests nens...” o “ aquests han canviat de casa; recordeu que són fills de...” i així es va teixint tota una trama familiar que convindria tenir present, encara que és cosa impossible.

George Steiner afirma que som escriptors perquè volem ser immortals (res de nou, això ja ho sabem). I continua dient que moltíssima gent, a Londres, només tindrà la memòria i immortalitat que li donaran figurar a la guia de telèfons, perquè el Museu Britànic les guarda totes (¡).

Llegim, llegim, ara que encara podem escriure.
*
*
*
Nadaleta-collage d'OX

2 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les persones del segle vinent esmentaran més el Barça de les sis copes que a nosaltres i la nostra obra, per bé que els moments que vivim amb les lletres són ben plens.
Bons canelons!!

Arare ha dit...

I que el llegir no ens faci perdre l'escriure (o era al revés?)

Feliç Sant Esteve!