L'ESCRIPTOR DELS OUS

*

Vet aquí l'escriptor de raça: despullat però amb ous suficients per resistir el que calgui.

*

¿L'ampolla? A vegades cal i altres no, però pels amics a qualsevol hora, com diu el rellotge de sol.

*

Si l'escriptor és jove, pot anar a pit descobert. L'uniforme d'escriptor jove és preceptiu: espitregat. Si és jove i conegut, encara més. Els altres només són imitadors.

*

L'escriptor premiat avui dia es pot permetre comprar llibres d'antiquari. Anys enrere no, o no tant.

*

Els llibres pesen. No vull dir que siguin pesats, encara que en alguns llocs els venguin a pes.

*

El pes de la pròpia literatura sobre el cap no respon a reconeixement de mèrits. No és acumulativa. N'hi ha que amb un sol llibre han guanyat pes. Públic, vull dir. L'anàlisi d'aquests fenomens porta complicaciona que ara no són del cas.

*

Parlo només de bona literatura. ¿I amb quin criteri defineixes la bona?, em pot demanar algú. Doncs amb més bon criteri que alguns crítics i mandarins culturals: amb el d'escriptora de raça.

*

Hem baixat d'Andorra. Un nou Premi Ramon LLull. Felicitats, perquè el premi és substanciós. Ja el tinc de quan era més modest, i em va fer feliç. Com que cal ser agraït sempre, s'ha de reconèixer que les instituciuons d'aquí i d'allà fan una bona obra quan permeten que alguns escriptors més, del rovell de l'ou, puguin menjar calent i saborós un parell de dies.

*

Hi ha els que diuen pestes del país però hi tornen. Hi acudeixen dos "Nobelables", dels que van vestits, i l'un és que el malparla. ¿Per què repeteix, em pregunto? ¿No té prou personalitat?

*

Que la glòria literària ens il·lumini sempre. Així sia.

*

*

*

L'escriptor dels ous. Collage d'O. X.