MEMÒRIA HISTÒRICA


*
Aquesta noia bonica i delicada es deia Dolors Palet i Llugany. A la fotografia tenia disset anys.
*
Aquesta noia va ser la meva iaia Lola, amb qui vaig viure fins que ella va morir.
*
Va néixer a Rubí i era de la família Palet. El cèlebre Josep Palet, Palet de Rubí, va ser un destacat personatge de l'època. A 21 anys va ser ordenat en la Maçoneria Espanyola, Cavaller defensor de la Llibertat, la Igualtat i la Justícia. En va arribar a ser un Molt Venerable Mestre. A 22 anys ja formava part de la Junta Provisional Revolucionària de l'Ajuntament de Rubí. Ell va ser Diputat del nou Districte de Rubí. Defensor de les idees republicanes, va lluitar contra l'alçament dels opositors carlins. Comandant del II Batalló de Cossos Francs, va caure ferit i va ser heroi a la guerra al Bruc. S'enfrontà contra el Govern per impedir l'enviament de joves soldats a Filipines, Cuba i Puerto Rico. El 1874, al front de 1.000 voluntaris, va lluitar pels carrers de Sarrià contra les forces del general Pavía, que havia promogut un cop d'estat contra les llibertats republicanes legals.
*
Va fundar la primera lògia masònica de Rubí; fundà i presidí el Centre Democràtic Republicà i l'Escola d'Adults i la Lliga de Viticultors i Rabassaires de Catalunya, el primer sindicat en aplegar obrers. Amb motiu del centenari de la seva mort (novembre 1908), se li ha retut un homenatge, amb placa, davant de la seva casa, un edifici notable.
*
Josep Palet tenia un germà, Joan, que era el meu besavi. Aquest besavi Joan, pare de la iaia Lola, tenia devoció pel seu germà Josep i el seguia a tot arreu; en tenim un gran retrat amb fusell, barretina i espardenyes. La seva dona, la besàvia Antònia, li retreia amargament que abandonés dona i fills i anés a fer la revolució amb el seu germà. En tenim carta.
*
Joan Palet de Rubí era el meu besavi. Josep Palet de Rubí, doncs, el meu besoncle. D'aquí em deuen venir alguna de les venes revolucionàries i justicieres que em reconec.
*
La iaia Lola era dolça, pacífica i amable. Va quedar única de quatre germans que van ser, morts de petits. La iaia era única, per això es va casar amb un altre prohom: Gustau Xirinacs, de Barcelona, fill de militar, culte i sensible a l'art. El que va comprar la casa on vivim.
*
La iaia també em va encomanar la seva dolcesa, el bon gust per les coses belles i un afany de lectura intens.
*
Aquest retrat és sobre el meu piano. Ella cantava lieder, i està contenta quan li dedico alguna peça. Encara és viva, per allò de la memòria.
***
Fotografia arxiu Roca-Xirinacs. Informació sobre Josep Palet: Pere Bel, de Rubí.

3 comentaris:

M VICTORIA GIRONES PUÑET ha dit...

Sou una família plena d'història.
Segur que els nets us seguiran la nissaga!

Israel Clarà ha dit...

En alguns dels teus llibres, estimada Olga, també has deixat palesa molta de la història familiar dels teus («Interior amb difunts») i molta també de la teva història personal, privada, disfressada amb aquella sensibilitat que només els bons escriptors sabeu conferir. Ai, la bellesa de Tadzio, que fugissera sempre als nostres sentits mortals...

Teresa ha dit...

Saber d'on venim ens fa més clara la imatge al mirall.
Et reconeixes branca d'aquest arbre... Branca florida, sens dubte.