ORELLUTS


*
Aquest és el conill que em vigila l'ordinador i la impressora. Ve de Pola de Somiedo, on el vaig comprar.
*
Com la burra Campaneta, el conill té orelles suaus i llargues, àgils, útils per detectar qualsevol remor, ni que sigui la dels esperits.
*
Com amb la burra, va bé fer confidències a través d'aquesta mena d'orelles: hi cap tot.
*
Una tarda, en un bosc de Mont-ral, un conill jove, catxap o llorigó en diuen, anava a travessar el camí i em va veure: allà s'estava quiet, orelles atentes, mirant-me. Jo també quieta. Li anava parlant suaument i la bèstia semblava que m'escoltés. Quan feia una estona, va acabar de passar el camí tranquil·lament per entrar a l'herba de l'altra banda.
*
"La tarda era serena, l'horitzó d'or / i amb el sol s'apagaven tots els remors..." va escriure Apel·les Mestres. Recordem de pas que Apel·les Mestres no va acceptar mai la nova gramàtica fabriana. Això a banda, el conill de tarda serena no en va fer cap, de remor. Són cauts, de moviments elàstics, especialistes a amagar-se i fer-se jaços al fenàs.
*
De moment, el meu conill de Pola de Somiedo no ha fet acció de saltar de la impressora. Jo li vaig dient: "Tu, vigila."
*
*
*
Dibuix d'O.X.

3 comentaris:

M VICTORIA GIRONES PUÑET ha dit...

vigila també els virus que entren al l'ordinador?

Yur ha dit...

El conill de la Pola de Somiedo hauria de buscar-se un company de la Pola de Allande, per exemple, o ¿potser vol parlar amb el Furaco que no es va avenir amb Tola i Paca?

Sóc una enamorada d'Astúries, per això vaig disfrutar tant amb "El hijo del tejedor". Gràcies.

Teresa ha dit...

Al jardí de casa, ben amagadets, això sí, i silenciosos, hi vénen (hi sojornen?) conills. M'agrada veure'ls. Això em fa pensar que no sóc tan lluny de la natura, amb la qual puc parlar sense paraules, sense filtres, netament.