*
Aquesta colossal teranyina la vam trobar un matí d'estiu davant de casa, a Mont-ral. Ocupava tot l'ample del carrer. No havíem vist feina semblant en tota la vida. No tenim aparell fotogràfic de precisió, però per fer-se idea de l'obra és suficient. L'aranya no es veia per enlloc.
*
Vam admirar la perfecció del treball, la precisió dels enllaços, la resistència de la seda.
*
No sé si l'aranya devia calcular malament o l'atzar li va jugar dues males passades. 1 - Feia un fort vent de mestral i la teranyina brandava de manera perillosa; a la fotografia ja es veu una mica desfeta. 2 - La teranyina s'ancorava per dos extrems al sostre del nostre cotxe. Era inevitable un final catastròfic.
*
L'aranya és pragmàtica: para la xarxa per procurar-se menjar, no per exhibir-se ni fer filosofia.
*
Sovint, maldestres com som, fem projectes en la xarxa del nostre pensament, menys consistents i menys treballats que la seda de l'aranya, i el vent els pren.
*
L'aranya sap que haurà de tornar a començar. El seu cos està preparat per teixir tota la seva vida. Se'n podria dir Penèlopes.
*
Respecto i admiro les aranyes. Dins de casa no se'n mata mai ni una. Les cacem amb un got i les posem al jardí.
*
*
*
Fotografia Roca-Xirinacs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada