SENSE HORITZÓ (¿?)


*
En un article al Diari de Tarragona, el director de la publicació reprodueix una frase de l'arquebisbe a l'amfiteatre romà, amb motiu de la cloenda de l'Any Jubilar dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi: "Som a prop del mar, ampla i sense horitzó"(sic).
*
M'he quedat perplexa. ¿Sense horitzó a Tarragona? Marededeusenyor, que diu en Higgins. I no es referia l'eclesiàstic al simbolisme d'horitzons laborals, econòmics, etc. No. En l'article, titulat "Som a prop del mar", la referència explícita és a l'horitzó natural, del paisatge. "...mar, ampla i sense horitzons." En aquest cas vol dir la mar, expressió femenina indiferenciada, que fan servir sobre tot els pescadors i els que s'exclamen contra la mar (ja m'enteneu).
*
La frase és desafortunada, però llavors entrem en una qüestió periodística que sempre faig notar sobretot als amables periodistes joves que em demanen alguna entrevista. Amb periodistes ja granats he tingut més d'un disgust per aquest motiu. ¿El periodista ha d'escriure tal com raja allò que l'entrevistat li confia en una conversa espontània, col·loquial, no corregida, en la que hi pot haver naturals repeticions o expressions millorables? ¿El periodista ha de saber escriure, matisar i corregir el que calgui perquè el text surti net? No dic tergiversar sinó polir. En això el periodista porta avantatge: l'entrevistat, o hauria de respondre telegràficament o llegint, perquè no podrà rectificar; en canvi el periodista pot corregir tranquil·lament al seu ordinador.
*
Les millors entrevistes són polides, precises i aclaridores. Als joves periodistes els dic que cal saber preguntar i redactar, cosa que ja deuen haver après a la facultat: no voldran veure un text seu farcit d'incorreccions amb l'excusa que l'entrevistat ho deia d'aquella manera.
*
Consti que em refereixo només a les formes, no pas als continguts.
*
Però que em deixin Tarragona sense horitzó, això sí que és mortal.
*
*
*
Tarda lineal. 24.1.09 Fotografia d'O.X.

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Una mostra més de la ignorància supina que ens aclapara. Els qui escrivim sabem el valor de les paraules, i, com més se'n sap, més respecte fan... Però la ignorància és molt atrevida, diu la veu popular, i en aquest afer es demostra clarament. S'escriu pel broc gros, sense respecte per la paraula, que té tantes connotacions...
Tarragona, naturalment, té horitzó, físic i espiritual, a desgrat dels que no el veuen encara que el tinguin davant del nas.

Jesús M. Tibau ha dit...

tens raó en això que cal polir les paraules que es diuen en una entrevista, pon s'utilitza un llenguatge oral, improvisat, i que cal retocar perquè quedi bé al traslldar-lo al llenguatge escrit.