CRISI I TANGO


*
Des que es va inventar el tango, les comares i les coristes ja deien que la vida és un tango. Amb la ironia pròpia de qui ha viscut patacades, el tango i la vida són similars, potser en les lletres, potser en les giragonses.
*
Aquest tango es diu "Mal de amor", i és del tarragoní Josep Sentís, que vivia a Montmartre. El dibuix és de De Valerio, preciós com tots els que va fer. Editava la casa Francis Salabert: París-Londres-New York. La partitura era del meu pare, ben gastada perquè en feia ús, i jo també.
*
Quan hi ha crisi toca ballar i divertir-se, perquè precisament la crisi confirma que la vida és un tango.
*
No sabem si el dandi de la cadira és un empresari arruïnat, de qui fuig la capritxosa de torn perquè el que ella busca són calés.
*
L'home es veu derrotat. El títol diu que és mal d'amor, però ja m'agradaria saber-ho. Les arribistes no fugen així com així d'un paio ben plantat quan aquest disposa de capital.
*
Pensem que els tangos van fer furor aquí entre dues grans guerres, època de crisis fortes. El que volia la gent era ballar i distreure's del que els amenaçava, però els polítics, com sempre, fot-li, a canonades, a fosses comunes, a forns crematoris i a destrucció total. I encara no s'ha acabat: Orient Mitjà, Àfrica...
*
Per això ara que s'anuncien crisis a tones, proposo el tango, perquè la vida és això. Les escoles de ball són les úniques que ho saben.
*
*
*
Partitura original. Arxiu d'O.X.

2 comentaris:

Israel Clarà ha dit...

A mi m'encanten els tangos i, sobretot, veure'ls ballar per aquelles pdoeroses parelles argentines que sembla que s'hagin de trencar en mil trossos ballant-los. És el ball més sensual i sexual del món, el ball per excel·lència, nascut dels suburbis de Buenos Aires... I una metàfora esplèndida de la vida. Com deia el meu avi, la vida és un tango i qui no la balla és un enze...

obat herbal bronkitis ha dit...

és la que es digereix i no engreixa. Com la teva. És de les úniques que són compatibles amb el meu règim actual