BURRA EN DOS CAPÍTOLS

PRIMER CAPÍTOL
*
De la burra n'hem d'aprendre coses:

1 - La seva mansuetud, perquè és pacient.
2 - La seva fortalesa, perquè és resistent a la càrrega i a la intempèrie.
3 - La seva capacitat d'escoltar, perquè té les orelles molt grans i hi cap tot. Quantes vegades no he mormolat jo coses a l'orella pelfada de la burra Campaneta, a Mont-ral.
4 - La seva calidesa. Em repenjo a la seva espinada, m'adapto a la seva panxa i contemplo d'aquesta manera el bell paisatge. Em dóna escalf, perquè la roca és freda, la molsa humida, però ella és tèbia i sòlida, batega, i els nostres batecs es confonen, tot i que ella no ho sap. O potser sí.
5 - El seu agraïment. Quan em veu de lluny sospira alçant el coll. Em reconeix i li agrada que hi vagi. És clar que també li dono terrossos de sucre, perquè s'han d'intercanviar dolceses.
6 - El seu sentiment. Quan va morir el seu pollí, escanyat per la corda que el lligava a un arbre proper, ella va sentir un dolor profund i gemegava.

*
Ara la Campaneta ja no és a Mont-ral, però estic segura que molta gent la recorda, i jo l'enyoro.
*
Demà el segon i últim capítol.
*

Fotografia de Sofia Esteban.

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Seguiré la història de la burra Campaneta, tan dolça.
Enhorabona pel teu bloc, estimada Olga, que també seguiré amb interès!
Teresa Costa-Gramunt

Israel Clarà ha dit...

Jo també recordo amb molta tendresa una gosseta meravellosa dels meus anys d'estiueig a Tordera, que es deia Negrita. Era una gossa pequinesa que cada dia feia dos o tres quilòmetres a través del bosc i de camins de carro (i mai no es perdia) per venir-nos a veure a casa. Recordo que li donàvem menjar i la banyàvem. Pertanyia a una casa de pagès de la zona que no en tenien massa cura. Però ella sempre anava i venia, mai no es va quedar a casa nostra definitivament. El més segur és que la seva fidelitat li ho devia impedir. Fins i tot, era agraïda amb els que no l'estimaven. Però també ho era amb nosaltres, per això tornava. I aquesta ha estat sempre una de les coses dels altres animals que m'han meravellat: ells sempre hi són i ells sempre tornen.