TÚNEL


Sempre hi ha llum al final del túnel, és veritat.
*
A vegades també hi ha cabres. El pastor coneix el trenet alpí. El maquinista coneix el ramat, i va a poc a poc perquè les cabres tinguin temps de sortir.
*
Les cabres pasturen confiades. Al túnel no hi ha pastura, però elles són tafaneres de mena, amb els ulls grans i humits. Esperen el tren i la gent que se les mira.
*
Ens han dit moltes vegades, en sentit figurat, que hi ha llum al final del túnel. Hi ha testimonis que l'han vist, però no han passat a l'altra banda.
*
Diuen que el túnel és el de la mort. Darrere de la foscor ningú no sap què hi ha. ¿Potser cabres? Aquest túnel alpí podria ser un símbol del passatge a la llum.
*
Perquè el salmista parla d'un Senyor pastor i de prats tendres.
*
Oh, ens diran, és una metàfora.
*
¿De què, si en la vida tots actuem com ramats?
*
*
Túnel alpí. Fotografia de Vicenç Roca.

2 comentaris:

Helènic Glauc ha dit...

Llum al final del túnel. Sona evocador. Jo crec en la llum al final del túnel fins i tot en aquesta vida; potser més fins i tot en aquesta vida. La llum, el misteri, la bellesa. Ara estic proposant al web de relatsencatalà un melorepte que podria tenir a veure amb la llum al final del túnel, però en la vida mateixa més que en la mort. Si a algú li interessa que vagi al fòrum de relatsencatalà i busqui el melorepte.
Salutacions!

Teresa ha dit...

Fa poc, una amiga meva m'anunciava la mort de la seva mare amb una frase preciosa: Ha començat el seu viatge cap a la llum.
No sé veure-ho d'una altra manera, potser perquè la llum, tal com l'entenc, significa coneixement.