CABRES


*
El ramat és de colors variats, agradable a la vista.
*
Com que me l'he posat de fons de pantalla, m'adreço a les cabres diverses que em miren. L'una sembla pensar: així sortiré bé a la foto. L'altra m'interroga decantant el cap i preguntant què faig. La cabra Carmeta, grisa, ni s'immuta, pasturant amb golafreria. La marró que es veu a l'esquerra promet bons formatges, carregada de llet. La blanca em pregunta: ¿i tu no portes banyes?
*
El formatge de cabra és gustós en totes les seves formes. Se'n fan gelats deliciosos. Tot coronat amb cireretes d'arboç, també amagades per aquests boscos, el gourmet més exigent o pedant ha d'envejar el que mengen els pastors.
*
Els déus primitius solien ser pastors, i ja sabien el que es feien. Els poetes com Virgili que escrivien de pastors, també.
*
"Vull una vida lliure i que ningú em mani", declarava un bon pastor per televisió.
*
A Virginia Woolf els seus íntims li deien "la cabra". ¿Per la cara? ¿Per la tossuderia?
*
"Les cabres, pels seus pecats / porten els genolls pelats", diu el refrany. ¿Quins pecats, pobrissones meves? Si netegen el bosc amb tota eficàcia i donen bona llet...
*
Ja no parlo de les costelletes de cabridet arrebossades, amb poma fregida, que cuinen al poble, perquè podria ferir sensibilitats.
*
*
*
Cabres a Mont-ral. Fotografia V. Roca.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Al Baptista nen, i al Crist nen i també adult, la iconografia cristiana els pinta sovint en la figura d'un pastor.
Els protestants tenen en la figura del pastor un guia. Els protestants també tenen pastores...
Les teves percepcions són agudes, intel.ligents.