SAVIS I NECIS


*
Primer dia de febrer, mes dels temporals com indica el Calendari del Pagès. El pagès és el savi de la terra i del cel.
*
També indica el calendari que és el mes consagrat a la Purificació de la Mare de Déu, festa que se celebra demà. D'aquí es dedueix que la Mare de Déu no era pura. ¿Qui va arribar a aquesta conclusió? Els necis.
*
Aquest és un dels pecats inicials i mantinguts dels homes i en especial de l'Església Catòlica: creure i afirmar que la dona és impura i l'home no.
*
Encara subsisteix en alguns llocs el costum d'aïllar les dones quan menstruen i portar un ciri a l'església per purificar-se després d'haver parit. Les dones s'hi avenien i potser encara s'hi avenen, esclaves del senyor com són.
*
Febrer és el segon mes de l'any de crisi 2009. Tant ens ho arriben a dir que el nostre esquelet sent la necessitat de robar lluços del rebost. "Peix sec i os eixut, tururut", fa el refrany, sempre savi. La religió incita al dejuni i al pensament de la mort, amb danses i seqüències terribles.
*
Però el pagès...¡ah, el pagès! Ja pot nevar i quedar aïllat, que la televisió ens mostra dia sí dia també el rebost generós dels que han matat el porc, amb rastelleres de botifarres, xoriç, llonganissa, cansalada, pernils i confit. I els congeladors amb la carn en bosses ben ordenades. I la conserva de tomaca, codony, préssec i albercoc. Les patates i les cebes. L'oli i el vi. Cada dia ho veig, la tele m'ho entafora pels ulls. Quin goig, això és vida, penso.
*
Ja he dit que el pagès del calendari és savi. I els inventors de les purificacions uns necis.
*
*
*
Dansa de l'esquelet pobre. Collage d'O.X.

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Ja se sap que hi ha una vara de mesurar diferent per a les dones... Encara és així, mal que ens pesi. L'altre dia vam anar plegats al traumatòleg, qüestió d'esquena... La primera visita va ser per al senyor. Vint minuts llargs de xerrera, simpatia, amb acudits i tot.
Quan va haver acabat, es va aixecar amb la intenció d'acomiadar-nos. Vaig haver de dir, amb una cara no gaire simpàtica (em va costar, però la vaig fer), "jo també he vingut a visitar-me".
Tenia les dues fitxes al damunt de la taula. Sense comentaris.

Jesús M. Tibau ha dit...

els inventors de purificacions haurien de ser els primers en fer-s'ho mirar