*
Entre les inoblidables cançons que vaig sentir de petita i que m’han seguit tota la vida hi ha aquesta melodia trista que s’allarga en el temps com un vel que enllaça els dies. “T’esperaré” o “Tornaràs”, depèn de qui canta una lletra que a vegades canvia i se simplifica. “T’esperaré dia i nit; / esperaré que tornis, / t’esperaré, perquè l’ocell que marxa / torna al niu a buscar el que ha oblidat. / El temps passa i corre, / i batega tristament, durament, dins del meu cor.”
En diuen una cançó d’entreguerres. Vol dir llargues absències, esperes doloroses, un vapor de mirades tristes contingut a la soledat de les cambres. Mirades perdudes que travessen parets. Mirades fortes com l’amor que mai no es dóna per vençut, mai. Qui estima s’enganya; qui es deixa estimar no pateix l’oblit. Qui estima en l’absència es dessagna en un camp de batalla tan extens com la vida mateixa. Esperarà perquè creu en el retorn. I algú cantava la cançó a poc a poc, i jo era nena, el cel era lluny i fred però encara la sento; i quan l’escolto retorno a allò que intuïa.
En diuen una cançó d’entreguerres. Vol dir llargues absències, esperes doloroses, un vapor de mirades tristes contingut a la soledat de les cambres. Mirades perdudes que travessen parets. Mirades fortes com l’amor que mai no es dóna per vençut, mai. Qui estima s’enganya; qui es deixa estimar no pateix l’oblit. Qui estima en l’absència es dessagna en un camp de batalla tan extens com la vida mateixa. Esperarà perquè creu en el retorn. I algú cantava la cançó a poc a poc, i jo era nena, el cel era lluny i fred però encara la sento; i quan l’escolto retorno a allò que intuïa.
*
*
Lletra la cançó: Dino Olivieri/Louis Poteret. Música: Nino Rastelli.
Collage d'OX.
7 comentaris:
Gràcies Olga, per aquesta benvinguda tan càlida.
L'amor és estimació i ha se ser generositat, i en cap cas hem de deixar d’estimar per por a patir un desengany.
Hi ha una versió de la Rina Ketty molt maca del 1938, però particularment la Lucienne Delyle en una del 1960 em te fascinat
Òndia, quants records, la meva mare la cantava sovint.
Una cançó preciosa, Olga. No la cantava la Piaf, també? O estic equivocada?
Jo no la cones, Olga, però no sé que dir-te. Si la lletra m'agrada el teu text encara m'agrada més.
Gràcies
Curiosa cançó i curiós també això “entreguerres”. El teu text, em suggereix que amb esperança podríem plantejar un període de pau i no entre guerres. Em sembla molt encertat la mirada d'una nena i la cançó de fons. Conec la versió en francès perquè era sintonia d'un programa de ràdio que feien de matinada.
Publica un comentari a l'entrada