FRACASSATS


*
El gallec Castelao (1886-1950) convindria que fos ensenyat a les escoles, divulgat als museus i après en catequesi. Pocs com ell, amb els seus escrits i dibuixos, han donat veu i cos als pobres.

“Fracassat de l’emigració”, fa el petit peu del dibuix. Pobres gallecs de Castelao, perquè ell es preocupava pels seus, els de terra i els de mar. Els gallecs explotats pels cacics. Els seus dibuixos són revulsius; les situacions dels pobres de la seva terra segurament altres regions també les podrien denunciar, però Castelao és sentiment profund i mestre en allò que expressa.

Fracassats de l’emigració. El fenomen el vivim ara, que mig món es busca la vida intentant accedir a l’altre mig. Però no fracassats de l’emigració solament. Aquest fracassat que veiem té un llit on posar els ossos mentre la dona o la mare ploren al fons amb el cap cot. Cada dia a televisió veiem els que han d’abandonar les seves cases també i ni llit els queda. Han perdut treball i diners. Emigrants i propis, tots germans en la mateixa misèria. ¿Qui són, actualment, els cacics que s’alimenten de la sang dels pobres, que dibuixava Castelao?
*
*
*
Làmina de Castelao, del llibre "Nós".

7 comentaris:

Helena Arumi ha dit...

"This Heart Of Mine

This heart of mine was doing very well
The world was fine as far as I could tell
And then quite suddenly I met you and I dreamed of gay amours
At dawn I woke up singing sentimental overtures

This heart of mine is gaily dancing now
I taste the wine of real romancing now
Somehow this crazy world has taken on a wonderful design

As long as life endures it's yours, this heart of mine



This heart of mine is gaily dancing now
I taste the wine of real romancing now
Somehow this crazy world has taken on a wonderful design
As long as life endures it's yours, this heart of mine

As long as life endures it's yours, this heart of mine
This heart of mine, this heart of mine

========

Aquest cor meu ho estava fent molt bé
El món estava bé pel que jo podria dir
I després, de sobte em vaig trobar que vostè i jo somiavem amb amors gai
A l'alba em vaig despertar cantant proposicions sentimentals

Aquest cor meu és un ball alegre ara
Vaig tastar el vi del veritable romanticisme
D'alguna manera aquest món boig ha pres un disseny meravellós

Mentre duri la vida, aquest cor meu, serà teu
Aquest cor meu, aquest cor meu


;), perdó per ser tan sapastre!

petons!!! He de trobar temps!!!

Clidice ha dit...

i, entretant, nosaltres, els que n'hauríem de ser germans, assenyalant-los amb el dit, com si el problema fossin ells, com si algun dia nosaltres no podem ser com ells, i els vampirs s'ho miren, des d'algun lloc encimbellat, i es freguen les seves panxes llustroses i riuen, riuen, riuen ...

Arare ha dit...

Algun dia passat nosaltres érem com ells... però ja no ho recordem! que la gent tenim molt mala memòria!

on s'amaguen, els vampirs? perquè em sembla a mi que els que veiem són els titelles dels vampirs... els executors, els homes i dones de palla...

Olga Xirinacs ha dit...

On s'amaguen els vampirs em sembla que ens ho imaginem, però no disposem d'informació. El poble mai està informat, o almenys ben informat.
Els governs són titelles, ho veiem amb el nostre cada dia. Si ells es dobleguen al so que toca i al fil que estira, nosaltres només podem ser un públic forçat, que és un paper ben galdós.
Només ens queda no riure'ls les gràcies i actuar en grup quan convingui, però no hi estem acostumats.
Aquell "No serem moguts" dels negres americans, aquí és impensable.
A Tarragona ens vam moure més de 5.000 persones ara per Nadal, i se'ns han passat per la cacauera.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El terme emigrants s’aplica a les persones que van a altres països a intentar guanyar-se el pa que es mengen. En realitat emigrants ho som tot, ja que la majoria ens hem hagut de moure més enllà del lloc on van nàixer.
El vampirs?, de sempre l’home ha estat el major depredador de l’home; amb el pas del temps només canvien les formes.

Calpurni ha dit...

Hi ha gent que ix d'un infern carregat d'il·lusions i arriba a un altre infern on aquestes es converteixen en decepcions.

Manel Aljama ha dit...

Castelao estava al temari dels llibres de COU de fa més de vint anys. Una petita referència en una unitat dedicada a les "literatures regionals". El dibuix és molt eloqüent. Malauradament la història s'ha escrit així