OUS I OUS

*
A l’hivern no hi ha res millor que fer l’amor vora el foc i amb un parell de llibres al costat perquè no et calgui alçar-te en una bona estona. Això sí, amb roba de llit abrigada per no refredar-se de mig cos mentre es destapa l’altre mig.

Els rituals d’aparellament japonesos resulten tan cerimoniosos com encendre els brasers en èpoques pretèrites. Les minyones preparaven els brasers de la casa amb la terregada que uns carregadors ferrenys de la carboneria dipositaven en sacs al rebost del pati quan arribava l’hivern. De bon matí, les noies posaven terregada en una llauna que s’escalfava al foc fins que era brasa. La brasa es distribuïa per tots els brasers, preparats en forma de con truncat per retenir la porció corresponent de carbó encès. Un cop havia pres, amb la paleta de metall es movia curosament el con a fi i efecte d’eixamplar el radi d’escalfor. Llavors ja es podien portar els brasers al despatx i a les taules camilla. De tant en tant calia remenar i apilar fins que el foc arribava al màxim grau d’escalfor.

Vam tenir una gallineta quica que s’amagava a la carbonera i ponia els ous sobre els sacs. Quan la trobàvem ja en tenia una niuada, però en no haver-hi gall la pobra Quiquiriquina, que així es deia, no veia mai realitzades les seves aspiracions maternals. I ara diré la conclusió polivalent que sempre repeteix Israel Clarà, excels editor i poeta: “és trist però és així”.
*
*
*
Collage d'OX.

3 comentaris:

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Quan jo era petit, un dia jugava a fer ratlles als ous d’una gallina lloca amb un carbó. Sorprenentment, quan nasqueren els pollets van sortir amb taques negres, amb el consegüent emprenyament del gall, que era totalment daurat.

Clidice ha dit...

no he conegut els brasers, però aquest cap de setmana he aplegat ous acabats de pondre i m'han encantat, tan calentons. M'admira com has lligat una tarda de sexe a la japonesa, de llibres, de brasers, de gallines ponedores i maternitats frustrades :)

Arare ha dit...

Jo crec que encara vaig veure un braser, que ja no funcionava, perquè ja havien comprat la catalítica...

pobra gallineta, quina frustració!

m'apunto això de fer l'amor a la vora del braser, encara que a la vora de la llar de foc tampoc no està gens malament, tot i que després fas "pudor de gitano" (amb perdó,que és que ara no es pot dir res, però aquesta expressió existia!)