CANDELERA


*

Avui és la Candelera. No en el seu sentit de purificació de mares recents. La dona, per part de l’Església, impura a causa del part: ¿s’ha retractat mai la jerarquia, que va imposar aquest estigma?

Sí, en canvi, Candelera en el seu sentit d’il·luminació: la dona que pot donar a llum. La dona que aclareix el pensament i les idees. Sí la dona amb una visió lúcida de la vida, amb intel·ligència pràctica del dia a dia i dels projectes. La dona, no pas en l’altra aberració de l’Església, que la creu “esca de pecat”, sense retractar-se tampoc, perquè la dirigeixen els mascles i ella es mostra submisa: ‘devoto femineo sexu’. La dona, que podria aconseguir un món més just si els seus fills mascles no juguessin, també, a la guerra.

Candelera sense memòria perquè som laics i la història dels pobles ja és oblidada, com les arrels i els costums. Som ara i prou. Potser els jaios ens recorden el refrany: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu.” Plora i riu, com l’altra dita: “Plorant i rient es fa la gent.” I no hi ha res més fora d’això.
*
*
*
Collage d'OX.

10 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Els mals homes que han fet de la religió el seu mitjà de vida són intel·ligents i de sempre han vist la superioritat de la dona en tots els terrenys. Com no han desitjat un tracte igualitari que els deixaria en evidència, han optat per estigmatitzar les femelles. Com també han declarat pecat la pràctica del sexe sense finalitats conceptives, quan el volen exercir es busquen persones joves i mascles. I això no és d’ara.

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Per la Candelera, es treuen els ornaments nadalencs, jo avui desfaré el meu petit pessebre...

Josep (Benaguasil) ha dit...

EIxes dites sobre la Candelera també es diuen per ací, al bell mig del País Valencià. Una mostra més del que és més que evident.

Per cert avuí és l'aniversari del neixement de Jaume I, el nostre Gran Conqueridor.

Pel que fa a l'esglèsia i la seva actuació envers la figura de la dona... L'esglèsia té molt, moltíssim de què retractar-se al llarg de la seva massa llarga existència (almenys tal i com la coneguem). Sempre ha menystingut i menyspreat la dona i tot allò femení, precissament perquè la dona, la feminitat recorda massa la nostra mare Terra, la natura i totes les deesses paganes; tot allò que donava sentit a la vida del poble, dels humans. L'esglèsia ha preferit bastir tota una religió masclista, basada en la figura masculina i en un Déu masculí dominant i de vegades aterridor. Fins i tot s'han pres la llicència d'eliminar de la seva pròpia història dones importants i aquells passatges on hi tenen presència. I estic prensant ara amteix en la pròpia María Magdalenam tractada com a prostituta.

Josep (Benaguasil) ha dit...

Ah! I demà Sant Blai, patró del meu poble. Tothom a desdejunar o berenar les "blaietes" i a treure-li la pols de damunt a la imatge, fregant-li centenars de mocadors per a després cobrir-se el coll; cal previndre els refredats.

Arare ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Arare ha dit...

M'ha fet gràcia això que diu Josep (Benaguasil), de fregar els mocadors amb la pols del sant per treure's els refredats del damunt... no em puc imaginar els al·lèrgics, jejeje...

A casa, quan jo era petita, per la Candelera també trèiem els ornaments de nadal, bé, bàsicament, el pessebre, que aleshores no posàvem arbre. I recordo anar a encendre dues candeles a l'església... potser això era d'una altra festa i en la llunyania del record ho barrejo tot?

Quant al tractament de la dona per part de l'església, encara recordo la cara de mala bava del capellà el dia que en plena classe de religió li vaig preguntar per què si la Verge havia de ser un exemple per totes les noies, precisament havia de tenir tots els favors: ser immaculada, no haver hagut de fer l'amor per quedar embarassada, etc,etc...

em sembla que jo era persona non grata, en aquella classe!

Joan Josep Tamburini ha dit...

Olga, això de que les mares quedaven impures desprès del part no és una cosa de l'Esglèsia, sino jueva. Evidentment que desp`rès, més d'un capellà ho ha aprofitat per rebaixar la dona. Si mires els llibres d'avui, el titol de la Festa és Presentació del Nen Jesús, Llum dels Homes. Lo de la purificació queda en segón terme. I popularment es la Candelera. la Mare de Déu amb el Fill als braços, que és Llum per a tots.
Que consti que també crec que la Jerarquia segueix essent molt masclista. Però una cosa no treu l'altre. Una abraçada: Joan Josep

Clidice ha dit...

diuen els que en saben que l'opressió de la dona comença ja en el neolític, o sigui que, si volem esborrar tants i tants mil·lenis de patriarcat se'ns gira força feina, a homes i dones.

Per cert, al peu de Montserrat la Candelera està fent-se un panxó de riure. Jo, per si de cas, he tret més roba d'hivern ;)

Olga Xirinacs ha dit...

¡Home, estimat Josep Tamburini, que Jesús també era jueu! I no per això queda en segon terme. ¿És que Jesús no és Església? ¡Ai, ai, ai, quines confusions per no dir les coses pel seu nom! O potser sí que la jerarquia ja ha deixat Jesús de banda, perquè el que és l'evangeli se segueix ben poc.
El que passa és que el mascle continua creient el que he dit al post, encara que ho vulgui amagar.

Violette ha dit...

Avui dèien a la ràdio que era el dia de la marmota mentre jo havia llegit ahir que a Europa se n'ha dit sempre el dia de l'ós. En algun post seu he llegit que els costums americans venen d'Europa. Aquest en deu ser un altre exemple.