LA PELL DE BRAU - HISTÒRIES DE LLAMÀNTOLS


*
El nostre llamàntol Ostixec s’ha volgut afegir als homenatges que aquest any els Pitoperumes(*) nacionals rendeixen a l’escriptor Salvador Espriu. Ja sabeu que Ostixec és un llamàntol lletraferit.

Fa temps li vam notar una certa afecció als toreros, però quan va saber que eren uns sàdics torturadors, els va agafar la mateixa tírria que els tenim nosaltres. Aclarit això, ara ens trobem que Ostixec ataca els toreros, i a vegades l’hem de rescatar de situacions compromeses.

Fa dos dies el vam trobar aferrat a Edgarcinho Moscoso Apellániz, el Cigalilla. Edgarcinho portava clavada al cap una banya de toro que havia tallat la seva xicota María Dolores la Navajera. Però amb el torero seguia el toro i tot, i Ostixec no podia estirar aquell pes. Per poc no hi deixa les mordasses. Llavors va optar per passejar-s’hi.

Ens va explicar que volia tocar La Pell de Brau, llegida a casa. Deia que la pell li va semblar dura, banyuda, rabiosa, bel·licosa i propensa a envestir tot el que se li posava per davant, sobretot si era un drap de quatre barres.
...
(*) Pitoperume: nom d’un personatge d’Espriu.
*
*
Collage d'OX.

6 comentaris:

Teresa ha dit...

La gent de la meva generació sap a què ens referim quan diem La pell de brau. Però alguna vegada que he fet la prova de preguntar sobre aquests referents culturals, sobretot els catalans, a generacions més joves, m'he trobat amb la trista sorpresa que no se'n sap gaire res, de res! No voldria ser pesimista, però...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

fent una ullada al teu blog
salutacions des de Reus

Olga Xirinacs ha dit...

Benvingut Té la mà Maria-Reus.

I, Teresa, penso, com tu, que Espriu no diu res a les noves generacions. Encara que en les seves proses càustiques va deixar noms com ara Pitoperume i altres, que sempre m'han quedat i faig servir. Pensa que tot el que exigeix esforç, avui es defuig. I Espriu és hermètic.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Nosaltres, els catalans, som els de les quatre barres, mentre que els de la pell de brau són, majoritàriament, barruts.
Amb el pas dels segles, es pensen que ens podran fer la punyeta constantment, però no comptem amb que tenim uns aliats excepcionals, com Ostixec.

Clidice ha dit...

ja no sé pas qui és més blasmable dins la pell de brau ... és tan cansat tot plegat :(

Helena Bonals ha dit...

Espriu s'està convertint en un anticànon. Perquè us adoneu del que significa ser-ne.