*
Passa la rua. Vespre de llums i xivarri, petards i cossos vibrants. Sento la música des de casa, on sóc escrivint. Han vingut la família amb els petits i han marxat a veure les carrosses. Per un moment hi ha hagut a casa un terrabastall de cafè, joguines, galetes, màscares, disfresses, rialles i converses i després tot s’ha esvaït d’una revolada.
Llargues discussions inútils amb amics i família sobre la fallada llei electoral. La política ara està en arenes movedisses i el temps vola sobre una inestable llei de vegueries: camins de vergonya, senders de covards. Passo full. Virginia Woolf explica als seus diaris que comprava carn trinxada i que preparava el dinar i el sopar. La vida diària, entre llibres, impremta i passeigs vora el riu que la va veure morir, l’Ouse, on, explica el poeta William Cowper, havien tallat els pollancres que ell trobava a faltar.
Jo també he comprat carn trinxada i he fet pilota per demà dinar. Mentrestant, en aquesta casa que és rebost de tantes coses que s’abasta ella mateixa, consulto llibres, llegeixo els diaris, retallo els meus collages i ara prepararé el sopar per anar a veure alguna pel·lícula gravada a la tele. El conte d’abans d’anar a dormir. No vull dir l’antídot polític, perquè hi ha bones pel·lícules revulsives en aquest sentit, com la impressionant i ben treballada “Dies de glòria”, de Rachid Bouchareb, del 1995, que narra la perversitat flagrant dels francesos amb els algerians a la segona guerra. Cal no confondre amb la valuosa “Senders de glòria”, de Stranley Kubrik, del 1957. A més de les pel·lícules, també em miro alguns dels racons de companyia que brillen a casa segons la llum que els toca, de dia o de nit. Com aquest de la fotografia.
*
*
*
Foto d'OX. Racó de piano.
5 comentaris:
hmmm, escudella i pilota?
M'agrada, aquest racó de casa teva.
Olga, a tu els personatges se't regiren i se't fan exigents? O els pots dominar? El que fa que algú sigui un bon escriptor és que ell pugui fer amb els personatges el que vulgui, com un déu de la ploma/teclat?
Bon diumenge!!!
Hola, Arare, ahir vam parlar de tu amb la Jaka.
Sí, sopa, pilota amb cigrons i fesols fregits... i després coca de llardons (¡el règim!)
Això dels personatges que preguntes és complex; primer són gasosos, vaporosos, però quan prenen cos afermen la seva personalitat i has d'anar amb compte. Quan caminen i pensen per ells mateixos els faig seure a prendre cafè amb mi i discutim per on volen anar i què pensen fer. Ells em porten a les seves pròpìes aventures i jo només els he de seguir. És clar que si et fan nosa els pots matar quan vulguis, és la gràcia de l'escriptor.
Avanti, musicanti.
Quina meravella, això de crear personatges i desfer-te d'ells quan vulgues, és per a mi tot un misteri per a descobrir. No sé com ho feu ni la inventiva que teniu, però el vostre cap no ha de parar ni un segon.
Quina enveja! sana, és clar.
Ha estat tot un plaer llegir-te.
No sé si has vist el post d?Helena del divendres, Va comentar unpoema teu, jo vaig intentar interpretar-lo sense llegir el seu comentari i després en llegir el que ella havia comentat, res de res. No coincidirem en absolut. Crec que açò és el que li dona un especial encant als poemes. Poder tenir diferents punts de vista, distintes interpretacions i lectures. Ahí és on esta la gràcia.
Segurament si llegeixes el que hem escrit, te'n riuraàs una bona estona, perquè probablement ens hem allunyat bastant de la temàtica, o mira igual no, igual alguna de les dues té sort. Imagine que ha de ser divertit.
Ha estat un plaer llegir-te ací i també comentar el teu poema.
Que passes un bon dia, Olga.
Cada racó de casa teva conté molts trossos d’història i milers de referències vitals. Un museu viu en una casa vitalitzant.
Gràcies pel comentari, Olga. La teva prosa és deliciosa, t’aniré llegint sempre que pugui.
Fa gairebé dos anys que escric, tan sols! Publico a Relats en Català i sóc autodidacta tardana. M’ho passo tan bé escrivint i aprenent que això és per mi un luxe, un veritable plaer. Començar a escriure poesia ha estat un revulsiu en la meva vida
Publica un comentari a l'entrada