ROSES I POESIA


*
Gràcies a l’amiga que m’ha portat. les roses. Un dia més de maig amb flors a casa. Ho agraeixo en vermell d’aurora, o de vellut reial, perquè els velluts majestàtics tiren a granat sumptuós.

Aquestes roses són robustes com ceptres i com braços que manen, i així s’alçaven en un jardí llunyà fins que habiten casa meva. Els ulls de l’amiga riuen. És maig i algú pensa en mi, talla les roses, me les porta sabent que em farà contenta.

Ahir a la tarda vam assistir als Jocs Florals de Barcelona. A més del Premi Ordinari, que va guanyar Jaume Bosquet, es donava en aquesta ocasió el Premi Extraordinari pels 150 anys de la Restauració. Jo n’havia de llegir el veredicte i un breu comunicat dels jurat. El jurat érem tres Mestres en Gai Saber: Jordi Pàmias, Màrius Sampere i jo mateixa. El premiat va ser Jordi Julià. Felicitats a tots dos.

El diari ressenya que el Saló de Cent era ple de gom a gom, com en les millors ocasions. El solemne Saló també es vestia de vellut granat, com els uixers de gala. Els músics interpretaven la Marxa del rei Joan I. I és que aquest és un país de poetes, cosa que vol dir de pensadors. El poeta aprofundeix la vida pròpia i la col·lectiva, i una base de pensadors és un luxe per a un país. Són les roses que ens admiren cada primavera i potser tot l’any. I ens arriben precisament el mes de maig en plenitud.
*
*
*
Fotografia d'O.X.

2 comentaris:

Montse/Arare ha dit...

Gràcies per fer-nos-en la crònica.

Un ram de roses preciós, a mi també m'agraden molt, les roses, sobre tot les roses de color rosa!

Bon cap de setmana!

Agnès S. ha dit...

Veig que hem coincidit amb les roses i les orquídies en els nostres últims posts...
: )
No sabia que tenies un blog. I és un honor que hagis passat per casa meva, modesta casa.