MAIG, PRIMERA CARTA


*
Continuació.
*
És hora d’acabar el passeig, però en un tombant encara veiem l’arítjol (smilax aspera) amb els raïms a mig madurar: floria a l’estiu amb densa olor sabonosa i fruitava al novembre i desembre, en raïms brillants i purpuris, ¿també ens ha esperat per donar-nos la benvinguda? Sobre un muntet de grava admirem, rotunda, una mata de corniols (aquilegia) de severitat morada, que destaca en l’entorn. Aquí, als llindars del bosc, es barregen les tendres flors de trèvols blancs i rosa (trifolium pratense), les vistoses i arrodonides farigoles (thymus vulgaris) en plena exhibició, les argelagues (genista anglica), de grogues clarors solars; i una resta de ravenissa blanca (diplotaxis erucoides) que prové de sembrats propers. El poeta Joan Llacuna la va comparar amb la neu “... i en sortir de missa, / neu de ravenissa.”

Més a prop de casa, en jardins abandonats i envaïts pel fenàs, hi trobo la vincapervinca (vinca major). Al bosc i als prats, l’estepa blanca (cistus albidus) i la negra, de flors blanques (cistus salviaefolius) despleguen les seves vistoses flors de pètals rebregats, acabats de sortir de la centrifugadora. Al nostre jardí tenim una esplèndida floració d’arç blanc, de flors petites i oloroses (crataegus monogyna), l’arbust que troba Proust al camí de Balbec i en tota la seva Normandia. Als marges, vora de casa, la malva (malva sylvestris) de suau color del seu nom, alça el cap per donar la benvinguda: el passeig s’ha acabat.
*
*
*
Tauler de dames. Dibuix d'O.X.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Belles cartes de maig... Literatura pura, transparent.