AMIGA


*
“He escrit obsessivament, aplicadament, abrandadament. He escrit amb passió, i he suat i plorat i tremolat escrivint. Com cal que sigui, i malgrat tots els companys que n’han fet un negoci i només saben parlar de fer-se la vida amb els llibres, com les putes diuen que es fan la vida amb el cos. He escrit amb plaer i també amb dolor. Perquè el dia que dius “Crec que això m’ha sortit com volia”, aquell dia el carro del sol corre com boig per la volta del cel i la teva família no té cap defecte i els teus amics són bonics i el teu país és immens.”
Això diu Isabel Clara Simó al seu excel·lent llibre "Els racons de la memòria". El recomano. I no perquè siguem amigues, que en som, sinó perquè ella és una lluitadora i escriptora de raça, i ens ho explica.
I perquè, aquest dia que tothom s'omple la boca de pilotes fins a rebentar, ella em dedica unes abrandades paraules a l'Avui. Parla de l'esforçada Editorial Òmicron, de Badalona; del seu director Israel Clarà que, jove com és, ja ha format una biblioteca impressionant amb els llibres que ha publicat. Perquè demà presentem "Óssa Major" a Barcelona, i Barcelona, en la persona d'alguns bons amics, acollirà una escriptora de Tarragona. Isabel ha tingut la gentilesa de dedicar-nos avui la seva columna, i és un deute agrair-ho, cosa que faig amb tot plaer.
Perquè tenir una amiga escriptora que sigui les dues coses: amiga i escriptora, o escriptora i amiga, és cosa difícil d'aconseguir per qui, com ara jo, viu lluny dels grups i capelles d'influència.
Ells, Isabel-Clara, i Israel Clarà - mireu quina coincidència de llums-, són amics, i me'n sento estimada.
*
*
*
Isabel-Clara Simó.

3 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

En acabat de llegir l'article de la Isabel-Clara, no m'he pugut estar d'escriure-us, a tu i a l'Israel, unes parauletes de goig. Ara, en entrar al teu bloc, veig com n'estàs, de contenta, i jo per tu!
Petons

Israel Clarà (La figa del Papiol) ha dit...

Estimada Olga, no podem fer res més que agrair als déus i al destí que tinguem aquests amics. Avui, que estic acabant d'enllestir el meu llibre "einaudià", li dedico aquest poema a la Isabel-Clara, perquè se'l mereix. Un petó.

LE DONNE
(per Isabel-Clara Simó)

Conosceremo Dio se ci amiamo
ben piú teneramente delle donne
che amano loro figli e li proteggono
dalla sete segreta delle labbra.
Li cullano e li tracciano un sorriso
che sarà gratitudine del mondo
e tutto il loro branco di allegria.
Le donne, esseri fertili che scendono
nel corpo dell’umana conoscenza
e mi fanno rivivere ed scoprono
l’ombra della bellezza che mi aspetta
nei tuoi occhi che vivono d’amore.


LES DONES
(per a Isabel-Clara Simó)

Coneixerem Déu si ens estimem
molt més tendrament que les dones
que estimen els seus fills i els protegeixen
de la secreta set dels llavis.
Els bressolen i els esbossen un somriure
que serà la gratitud del món
i tot el seu bancal d'alegria.
Les dones, éssers fèrtils que descendeixen
al cos de l'humà coneixement
i em fan reviure i descobreixen
l'ombra de la bellesa que m'espera
en els teus ulls que viuen d'amor.

Biel Barnils Carrera ha dit...

Hola Olga, sàpigues que el mes de juny t'he fet poeta del mes a: http://www.ciutatoci.com/literatura/lit_poeta_mes.php