MAIG VERMELL


*
Encara es presenta maig florit a casa, ara en forma de, ¿què? En diria lliris, però no acabo de trobar el nom apropiat. Els manuals que tinc no el presenten clar. Podria ser un híbrid d'assutzena, però potser em decantaria més per hemerocallis, una liliàcia dita flor d'un dia, perquè es panseix aviat. En llenguatge popular se'n diu sogres i nores, perquè es presenten en flors que miren cadascuna a un cantó oposat.
Les ha portat la mateixa amiga que cull les roses d'un jardí esplendorós. Sempre gràcies. Però cada ram mereix comentari a part, i avui toca aquest.
Si el roig fastuós del ram correspon al grup de les assutzenes, cal dir que el nom 'lilium' ve de la paraula grega 'leirion', per designar aquelles blanques assutzenes perfumades de la nostra infantesa càndida. Amb una història de segles, se'ns diu que l'assutzena ja era representada en escultures al temple de Salomó.
Si les fascinants corol·les corresponen a hemerocallis, el nom deriva també del grec 'hemera' - dia- i 'kallos' -bellesa-. O sigui, bellesa efímera. També es coneix com assutzena turca.
Pot ser que la flor retratada no sigui cap d'aquestes dues. En tot cas, benvingudes a casa, on fan companyia als llibres, que aquests sí que són immortals.
*
*
*
Fotografia O.X.

3 comentaris:

Teresa ha dit...

Els teus post, estimada amiga, són una alegria, una esperança per a la literatura.

Olga Xirinacs ha dit...

Teresa, des d'aquí, una carícia marina, i que el vermell dels lliris faci bategar amb força la nostra sang. Gràcies.

Olga

zel ha dit...

Tot un goig rebre un comentari teu, em sento així com un pèl orgullosa, tot i que soni malament...ni sabia que tenies blog!!! En tot cas, ja sé on passaré a llegir per aprendre a escriure... Una abraçada.