CANDIDATS


*
Ja els tornem a tenir aquí remenant la paella en algun poble o barri, fent veure que compren als mercats, inaugurant alguna cosa en algun lloc necessari on només es talla la cinta i després s'oblida. Cartells estripats per terra, plafons per on corre la canalla, proclames televisades, quaderns als diaris, blogs carregosos.
Ja els tornem a tenir aquí, com flors de maig però amb menys encant. Ens hem acostumat a escoltar paraules que ni ells mateixos s'arriben a creure. Els anys passen i les carències són tantes que ens preguntem què hi fa tanta gent governant en comptes de baixar al carrer a reparar esguerros, a les sales d'urgències on es necessita personal, a sopar a casa d'algú que encara no ha rebut les prestacions promeses. Callo, perquè d'això, que és la realitat, en dirien demagògia. Ens demanen el vot perquè així els paguem cotxe oficial, escortes i una vida del que en diuen 'alt estànding'. No ens pensem pas que busquin un ideal pel país. D'altra manera ens haurien anat les coses, si així fos. I ja fa massa anys.
Ja són aquí, càndids, blancs, immaculats. ¿De qui és la mà, seva o nostra?
*
*
*
Mà lila. O. X.

4 comentaris:

Montse/Arare ha dit...

La mà, ben bruta, és d'ells, Olga, pots estar-ne segura.
I el pèl, aquest que prenen, és ben nostre :(

però ja no ens enganyen...

Teresa ha dit...

Qui vulgui aprendre a fer teatre que vagi als mercats, als mítings, que observi els candidats a la televisió, que els escolti per la ràdio... Són uns magnífics professionals de la màscara. D'això ja no en tenim cap dubte.

Antoni Casals i Pascual ha dit...

Potser sí que, com diu la Montse, la mà és d'ells. Però algun dia hauria de començar a ser la nostra i potser també començarien a canviar coses. Avui em mirava la TN algunes de les notícies de la campanya i crec que la majoria són uns mentiders patològics, especialment els dels dos partits grans. Però els altres fan oposicions per a semblar-s'hi...
Olga, espero que estiguis bé i poder-te saludar divendres a la presentació de l'obra a Barcelona, divendres.
Una abraçada.

Antoni

Olga Xirinacs ha dit...

Gràcies a tots tres. Parleu des de la sàvia maduresa.

Sí que estaré contenta de saludar-te, Antoni. Fins aviat,

Olga