LLIBRES A CABASSOS


*
Ahir al vespre van ser presentats els llibres dels Premis Ciutat de Tarragona a l'Ajuntament. Llibres dignes, interessants. Però, ¿on eren els escriptors de la ciutat i voltants, tret de dues premiades totes dues forasteres? ¿On era el personal universitari d'una ciutat "cultural" com aquesta? ¿On eren els aprenents d'escriptors, que n'hi ha a la ciutat? Organitzadors dels premis només hi vaig veure la junta d'Òmnium, que van formar com els primers.
És clar que l'il·lustre presentador, també foraster, va fer un parlament de nivell P-3, segons les seves mateixes paraules. Amables i fidels senyores d'edat que solen acudir a aquests actes ¡i sort en tenim!, reien de bona fe amb l'enginy que demostrava el professor. Un assistent em deia que aquell discurs l'havia sentit ja tres vegades... O sigui que ni la molèstia de parlar dels nostres llibres.
L'àngel lector que em desperta cada matí ja m'ha advertit que el dia de sant Jordi conservi la calma. No presento llibre, però n'hi ha algun, com "El maestro de nubes", que encara no ha passat cap sant Jordi. Seré a Barcelona, a Pedralbes. Seurem en un banc a l'ombra i veurem passar autoritats, polítics, altres convidats, i potser cap escriptor, que ben enfeinats estaran signant als carrers festius, entre roses, esperances i algun desengany, que de tot porta aquest dia. L'àngel, amb el mòbil, està al cas del que passa i m'informa.
*
*
*
Àngel del matí a la meva finestra, amb mòbil. Dibuix d'O. X.

2 comentaris:

Montse ha dit...

Saps què? una vegada vaig anar a un repartiment de premis on jo no havia guanyat res... perquè em feia il·lusió veure qui havia guanyat i saludar-lo/a... doncs no saps amb quina cara d'estranyesa em van mirar els organitzadors del certamen!
ja no sabem escoltar els altres, ni llegir-los!

Molta sort, amb el nou llibre, encara que no sigui tan nou!

Olga Xirinacs ha dit...

Montse, benvolguda, no et desanimis mai, t'ho dic jo que sóc veterana.
Però si llegeixes el meu escrit d'avui, pot ser que el futur sigui una mica fosc...

una abraçada,

Olga