CREUERS


*
Jo posaria aigua pel mig. La gent, emmandrida pels dies de festa, els veus tornar a la feina amb cara llarga i pas cansat, sobretot els que han de pujar des de l’estació de Tarragona a peu.

Doncs bé, seguint el consell d’aquest opuscle de l’any 1936, res millor que un creuer on, estirat al sol, prens l’aire iodat i saníssim del mar. Sense llegir, sense ensenyar, sense pastar fang. ¡Ah...que ningú s’ho pot permetre! Home, n’hi ha que sí, i potser alguna persona que llegeixi aquest blog també, ves per on. Després de tot, treballar és un càstig imposat per la divinitat en venjança de cert pecat d’ambició... Doncs sí, senyor, és veritat. I els ambiciosos tenen premi: navegar pels set mars (sense comptar els mars i llacs interiors).
*
*
*
De la col·lecció de Vicenç Roca.

1 comentari:

Yur ha dit...

De nou el mar, l'aigua... Ja quan estudiava, vaig pensar moltes vegades en fer un estudi sobre el mar a la seva obra... Llavors pensava que era massa agosarat per la meva part. Encara no entenc com no hi ha més estudis sobre ella...
Molt bonica la col·lecció de follets antics...