BISBE

*

- Als braços del bisbe-

*
Ell es diu Fernando i ella Viviana. Van tenir un fill. Ell era bisbe catòlic quan el va tenir, i d’ella el diari no en diu res més. Ell, després, ha arribat a president del Paraguai, on exerceix aquest digne ofici.

Que atractiu és el poder. I el poder religiós encara més, perquè ofereix aquell punt de morbositat que es diu transgressió i que tan feliços fa els qui hi arriben. Vull imaginar-me la Viviana que no conec ni he vist en foto, i me la vull imaginar en braços del bisbe, amb aquella dolçor que demostren certes feligreses en ajudar l’Església i servir d’auxiliars. Quina fascinació pot exercir un bisbe sobre una humil fidel.

Què dic, no sobre una sinó sobre disset almenys, que sembla ser, i això ja no ho afirma el diari sinó que només ho insinua, que els fills amb altres dones van ser disset. O potser alguns eren amb una mateixa dona, els detalls no els sé, però ho afirma l’oposició, i ja se sap que l’oposició és dura. Viviana reclama el reconeixement pel seu fill, el de l’amor sublim. Els altres sembla que no són reconeguts. Però l’esperit que portava les cartes de París bé els deia conèixer...

*

*

*

Postal de la col·lecció d'O.X.