XURROS


*
Una vegada hi havia una ciutat que, a més de ser ja una bella capital, volia ser Capital Cultural i dels Jocs del Mediterrani, etc. No sabia com fer-ho per ser més bonica. Diners per comprar-se joies no en tenia i es va prostituir. Pensava, “¡ai, si pogués ser com el Lloret dels anys 80 i 90...! Vindrien turistes feliços que farien de la nit el dia”. I va començar a donar permisos perquè, en la seva zona més noble, els bars obrissin fins les 3 de la nit, a costa del malestar dels veïns. ¿Què importen els veïns? Llavors va començar a posar nou mobiliari urbà, com el que es veu a la fotografia.
La Rambla és una merda sense afegits de plàstic, i a més aquest és fumós, greixós i, com que de fums a la ciutat no n’hi faltaven, per l’est i per l’oest, hi va afegir el que faltava, tan bonic, vora el gran almirall Roger de Llúria. Hi porta mesos, perquè aquesta és una ciutat amb futur, i quan la gent refinada surti del gran teatre Tarragona podrà menjar xurros.
*
*
*
Fotografia de Vicenç Roca

3 comentaris:

Montse/Arare ha dit...

Deu meu, i qui voldria ser com el Lloret dels anys 80-90??!!

Una vegada hi havia un passeig de mar al primer poble de la Costa Brava, on els seus dirigents van decidir que els "xiringuitos" de gelats havien de ser de plàstic i com més "horteres" millor, així - pensaven- potser vendrien més gelats i amb els diners, podrien pagar més impostos. Els veïns els importàvem molt poc. La qüestió era vendre gelats.

i així ens va... i així ens canvien el paisatge... i així...

Una abraçada des del meu mar, des d'on frueixo amb les seves lectures.

Olga Xirinacs ha dit...

Em sembla que no t'he sabut fer arribar el meu comentari agraït, perquè encara no domino prou aquests elements...

Et torno a dir gràcies i una abraçada,
Olga

Montse/Arare ha dit...

Rebut, Olga, moltes gràcies! perquè em sigui més fàcil accedir.
Fins aviat!