DANUBI


*
Ahir sopàvem un quants amics amb motiu d'una presentació literària. Vam coincidir tres que llegíem "El Danubi", de Claudio Magris; no l'hem acabat encara. Vaig explicar que jo en trec tant goig i profit que no em sé estar de copiar-ne fragments i enviar-los a alguns íntims. Això és el que faig ara.
" El viatge és la fidelitat del sedentari, que a tot arreu ratifica els seus costums i les seves arrels i, amb la mobilitat en l’espai, mira d’enganyar l’erosió del temps, per repetir sempre les coses i els gestos familiars: seure a taula, xerrar, estimar, dormir. Entre les divises llatines que adornen les sales del castell de Sigmaringen amb l’autoritat de la llengua morta, una celebra l’amor pel lloc de naixement, l’esperit amb residència fixa, arrelat a casa seva i lliure de la dèria de sortir-ne: 'Domi manere convenit felicibus', als feliços els va bé quedar-se a casa. "
*
*
*
"Mare, lo riu". (Ebre, a falta de Danubi). Dibuix d'O. X.

1 comentari:

papallonesenlallum ha dit...

"Als feliços els va bé quedar-se a casa".
gràcies per la descoberta.