DIUMENGE DE PASQUA


*
A Mont-ral.
*
En tota la seva glòria s'obre primer la terra molla, xopa de pluja recent i continuada: vinques, carolines, violetes, violers, iris, muscaris, flor de cirerer, pomera, prunera, perera. Romaní exuberant, farigola a penes florida; al bosc tots els arbustos poncellen sota la flor groga del pi. Les liles són també poncella a l'arbre. Sentim el cucut, la merla, les mallerengues i els tudons, però encara no es veuen les orenentes.
¿I la glòria del cel? L'endevinem en la blavor intensa, però enyorem la neu, que enguany no he pogut veure.
Resurrecció. La vida comença. Però, ¿retorna? No pas en la tija seca de l'espígol, encara que l'arrel sigui la mateixa: és una nova tija i la vella es manté, eixuta, potser per protegir la nova del vent mentre neix.
Vida nova a mons nous. Un any nou a partir de la resurrecció dels nostres ulls a la vida deixada un any enrere. Tot ens sembla viu, però la mort ha actuat abans, en el silenci i el fred.
Pugen mones i coques del forn, la nova temporada esclata en aromes i dolçors. El be pasqual es cou lentament al forn de casa: beurem vi i prendrem la carn d'una renovació sempre volguda.
¿Qui vol saber, ara, quan serà interrompuda? En aquest moment només cal celebrar i felicitar la vida que se'ns presenta, que se'ns ofereix i que moltes vegades no sabem valorar.
*
Fragment final del Dietari de Setmana Santa, d'O.X.
*
*
Saludant la vida. Collage d'O.X.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Bona Pasqua, estimada Olga.
Diumenge lluminós, encara que sigui sota els núvols.