LLIBRES I ESTAT


*
Vinc de la ràdio, on m'han fet una entrevista relacionada amb els llibres de Sant Jordi.
Com que el llibre és matèria política, i molt, es vendran sobretot els llibres d'autoajuda i els de títol precisament de controvèrsia política. Els dos elements estan molt relacionats.
I com que la festa d'aquest dia és la de tot el país, aquí i a la ràdio em faig ressò de la reflexió de Salvador Cots a l'Avui fent-se eco de l'agitació política del moment: "¿Quin sentit té un segle i mig de catalanisme polític si ningú no està disposat, a la pràctica, a plantejar un full de ruta cap a la sobirania? ¿Quantes nacions han accedit a un Estat des del Memorial de Greuges, el 1885? ¿I PER QUINA RAÓ ELS CATALANS NO?"
Aquesta és la pregunta del Sant Jordi, i la de cada dia.
*
*
*
Àngela lectora. Dibuix d'O.X.

3 comentaris:

Miquel ha dit...

Ara no toca parlar de sobirania; més aviat, en temps de crisi, toca parlar de legalització de prostitució, legalització de drogues, abort, eutanàsia, drets d'autor, finançament... D'aquesta manera tots fotem cullerada en els temes i el temps va passant.

Els polítics ho saben bé, i si surt una veu que intenta recordar el camí a seguir, la fotem fora (veure cas Carretero).

Salut!
M.

Israel Clarà ha dit...

Això que no toca, benvolgut Miquel, em recorda no sé quin polític de no fa pas tant de temps, líder de CIU, partit que sempre s'ha venut Catalunya per la butxaca i els interessos nacionals per la botigueta. Crec que ara i sempre, amb crisi o sense, és quan toca parlar de sobirania, i més encara, d'independència i secessió, perquè amb una Catalunya alliberada i laica podrem legalitzar la prostitució, l'avortament, les drogues i el que considerem oportú. Un seient a Estrasburg, si us plau, i el que representa. Això és el que toca perquè puguem encertar o equivocar-nos, però fer-ho per nosaltres mateixos. Petons, Olga.

Miquel ha dit...

Potser no s'ha entès el meu to, però ironitzo sobre els temes que estan a l'ordre del dia (avortament, prostitució, drogues...). Crec sincerament en el camí a la sobirania i crec que qualsevol moment és bo per decidir com ens organitzem a casa nostra.

Salut!
M.