VIDES PLEGADES


*

VIDES PLEGADES
*
He obert les carpetes d’escrits antics, pàgines d’esborranys, idees apuntades, esbossos. El paper és vell, esgrogueït a les vores. Les notes són percepcions per si un dia podien ser aprofitades per a una ambientació, punt de partida d’una novel·la o conte. La majoria no em serveixen ara. ¿Per què no les estripo i, en canvi, les torno a desar a la carpeta?

Perquè són bocins de vida que un dia vaig captar i escriure amb la il·lusió que esdevindrien llibres. No hi van arribar. Petits embrions avortats i conservats, borrosos, sense força. No obstant...

Hi he retrobat el retrat de la dona lletja, que ja havia oblidat. I em sembla tornar-la a veure passant per davant de casa, amb la seva mandíbula inferior sortida, camí d’algun bar de la Part Alta, on devia fer feines. I de la noia Down que es mirava un aparador, i que després em va mirar a mi, i jo a ella i a la seva mare; que van seure en un banc, i jo que vaig tornar a casa, cansada, encara amb la noia als ulls. I en aquell mercadet de Londres, sobre el riu, que em portava la frescor d’un viatge llunyà, quan encara eren possible tantes coses. I l’escrit per una tarda de novembre, i el del record de l’aniversari de la mare, i el d’un dia de vent al passeig...

Han passat molts anys. Per a mi la carpeta és com un àlbum de fotos, però jo he escrit les imatges, i la lletra me les torna, vives. Es mouen sota les meves mans, i potser creuen que un dia seran cos i ànima en un llibre. I no hi haurà llibre per a elles.

En la nebulosa de la gestació d’una novel·la es remouen aquestes vides ínfimes, aquestes històries esbossades. Alguna serà triada, i les altres quedaran a les fosques novament, en el dubte entre la incineració o l’escombraria. La tria em correspon a mi. Els que em segueixin no podrien evocar les mateixes imatges. La seva ànima morirà amb la meva.
*
*
*
Les hores blaves. Collage d'O. X.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Una bella reflexió sobre els teus apunts.
Jo sí, estimada amiga. Quan em trobo paperets que ja sé que no faré servir perquè la vida va més de pressa que jo, els estripo, els llenço. I em sap greu, no et creguis. Com quan se m'esborra algun correu -a vegades, molts correus!- quan s'espatlla l'Outlook. Aleshores faig el cor fort i tiro endavant amb la pèrdua.