SOMNI


*
Carta a l'amic,
t'escric des de Mont-ral, on sec a la vora d'un foc de ginebró esperant que es facin els moniatos al caliu. Hem tornat de la muntanya on els camins, a la banda més alta, semblen escales ciclòpies entre la terra humida i un túnel ombriu de boixos, alzines, pins, teixos i algun auró. Tot és quiet, sense vent, d'un cel semblant a les bromoses (Clytocibe nebularis).
Aquest és un paisatge per temps de crisi. Fins avui és un paisatge estable, acollidor, on tothom hi pot venir i aprendre el nom de tantes coses que mereixen ser recordades. Un paisatge com l'amic que ens aniria bé tenir precisament en aquest temps que ens han pintat tan negre. L'amistat, almenys, no sol amenaçar amb suspensions, fallides ni impostos ofegadors, però sé que això que dic no és veritat. L'amistat és molt fràgil.
Potser hem dedicat poc temps a l'amistat i al somni, i ara comencem a considerar que ens hem perdut algunes coses bones de la vida, justament aquelles que no es poden comprar amb diners.
Em plau escriure't des d'aquí, tan a prop i tan diferent alhora. Quan pugis, veuràs el pit-roig, petit i dòcil, que ens seguirà. Ara ens menjarem l'escalivada i els moniatos calentons amb camembert. Després potser farem una partideta de Mah-jongg i sortirem a passejar de nit entre la boira o a comptar estrelles: aquí l'Óssa Major, a la dreta Cassiopea i al mig, a la cua de l'Óssa Menor, l'estrella Polar, que fa somiar paisatges llunyans.
Una abraçada,
Olga
*
*
*
El somni. Collage d'O. X.

2 comentaris:

Yur ha dit...

Què difícil això de parlar d'amics i d'amistat. ¿O serà, que com la vida, les relacions són difícils?

Montserrat ha dit...

L'amistat és una relació molt fràgil i delicada, fa poc he llegit un petit llibret de Francesc Torralba titulat "L'amistat", en el que diu quatre coses molt ben dites sobre el particular.